INDONESIA: Medewi #05.18

La darrera entrada d'aquest mes d'agost a Bali ve carregada per la visita de 7 amics de Catalunya i 5 amics d'Àustria, a més de l'inconsumible brother Niko de Finlàndia.

Us convidem a visitar la meravellosa zona Oest de Bali, més concretament, Medewi: Onades, barbacoes, reparacions de taules, ioga, nasi goreng i massatges...

Fent el tonto a Kuta, Bali. Foto de rigor per qui visita Kuta.

Com sempre al arribar a Medewi després de conduir amb moto prop de 2 hores, anem directes al homestay Gede, on el menjar i les habitacions són acollidores i a bons preus. Però en dos dies decidim buscar-nos un altre allotjament ja que volem estar tot el mes d'agost i al Gede no ens fan cap tipus de descompte (potser és l'únic lloc a Indo que no et baixen el preu per llarga estada...), així que ha començar a investigar...

A pocs metres d'allà trobem una caseta semi abandonada, era un antic hotel que va deixar de funcionar cap al 2007, suposem... L'home que se'n fa càrrec de la finca, el Sofian, ens deia que la 'casa' era inhabitable ja que el sostre queia a trossos (de fet podies veure el cel des de dins l'habitació), hi havia goteres i, la llum i l'aigua fallaven més que una escopeta de fira... en definitiva i com veureu a les fotos, la casa era una ruïna! Però llavors... et giraves i t'impactaven les vistes que tenia quedant bocabadat...

Així que no ens vam desanimar i ens vam posar mans a l'obra. En dos dies vam pintar el sostre i les parets, després de rascar tota la floridura 'moho' (ecs...) i per suposat, ventilar-ho a saco. Un local ens va arreglar el sostre tapant els forats, el dipòsit d'aigua va torna a funcionar i l'instal·lació de llum es va arreglar contractant a un noi que hi entenia del tema. Llàstima que entre inundació i inundació es va inundar el portàtil... per sort vam recuperar el disc dur.

Ara toca netejar per dins i fer fora a tota la fauna que no és poca. Ens fa pena perquè fa molt temps que els animalons hi viuen allà, així que els anem fent fora poc a poc i matant el mínim possible.

El pobre Geko va caure des de la finestra però el següent dia tornava a estar darrera l'armari. En pocs dies va marxar ja que no hi havia res d'insectes per menjar. I'm so sorry...

Arreglant el sostre amb unes condicions de treball i seguretat immillorables. jejeje.

Total 4 euros per les reparacions i tot perquè la casa està just davant de l'onada de Medewi, paguem pocs euros al dia per dormir (45.000rp 3,6€), té unes vistes increïbles i no hi ha ningú. 

Des de la terrasseta de la casa, les vistes en hipnotitzaven.

Un cop la casa estava habitable vam decidir arreglar el jardí, netejar la runa i preparar una bona taula per quan arribin els amcis. A més vam construir una barbacoa de campionat, amb la seva tauleta al costat per deixar el menjar, un luxe tot plegat. Després de tanta feina l'Òscar va prendre mal a l'esquena, massa temps sense treballar...ens fem vells!

Abans i Després del jardí de casa.



L'antic restaurant de l'hotel abandonat, The Medewi Hotel.

Poc a poc el amics van començar arribar a Medewi; primer el Ruben, l'Adri i l'Àlex. Més tard el Fran i la Pia, que ja portaven uns dies a Bali. I per acabar, els nostres companys de viatge i surf de Catalunya, el Dani i l'Alba.

A l'esquerra el 'trio maravilla' davant l'onada de Medewi. A la dreta l'Alba i el Dani gaudint de les vistes després d'un bon esmorzar, llàstima del trio maravilla que estava al mig...

Amb ells i la resta del grup austríac, vam estar gairebé tres setmanes a Medewi compartint onades, barbacoes, esmorzars, riures, slack line, classes de ioga i molt molt més.

A nosaltres ens ha encantat estar amb ells tant lluny de la nostra terra, ha sigut una experiència inoblidable que esperem repetir en qualsevol altre indret del món durant el viatge de LaNostraVolta.

Niko preparant el deliciós Tempe.

Les barbacoes; el moment més important del dia que normalment començava als volts de les 6 de la tarda, després de la sessió de surf amb la posta de sol, alguns ja començaven a cremar troncs per preparar les brases que molts cops duraven fins ben entrada la nit.

Peix, carn, marisc, tempe... tot passava per la barbacoa acompanyant-lo amb arròs o fideus, o la nostra salsa especial. El plat nostre de cada dia.

Per suposat que les cerveses no faltaven... Bintang!

El nostre amic, Old Man.

A la casa dels austríacs, hi vivien 5 en una única habitació. Un bon lio muntat. A la dreta, classes de ioga de bon matí. Els nens locals sempre al nostre costat.





Cristina entre el tub i les roques. No va acabar gaire bé...



Cristina de backside, preparant el bottom i cap el llavi, teòricament... ;p

Com tot viatge, s'acaba... Però sempre comença un altre i això ens dona ales, forces per tornar a casa i començar a preparar la següent etapa de La Nostra Volta.

Una moto, 2 persones, 3 taules de surf, 2 maletes i... 2 hores de viatge caòtic!

Aquesta és la última entrada de la 3 etapa de La Nostra Volta, però NO s'acaba aquí... tornem a casa per preparar la següent etapa, anomenada la... Traca Final!!!

Salut!

Read More »

INDONESIA: G-Land, Padang-Padang i Uluwatu! #05.17

Les últimes setmanes a Indonèsia han estat marcades per les grans i constants onades que han banyat aquestes costes que tant ens agraden.

Així doncs us presentem la penúltima entrada d’indonèsia, relats fotos i vídeos de G-land, Padang-Padang i Uluwatu.

La moto ens va portar a l’illa de Java, exactament vam conduir i navegar en ferry fins al parc natural de Alas Purwo, on es troba l’onada de Plengkung, coneguda mundialment per l’esquerra de G-Land.

L’entrada al parc és gairebé impossible a no ser que contractis un pack de transport i allotjament als diferents resorts per a surfistes situats davant de l’onada. Com sabeu nosaltres no som de tours organitzats i ens agrada l’aventura... I en vam tenir!

Arribar al parc en moto és tota una aventura que culmina a la garita del guàrdia del parc on directament et prohibeix l’entrada. Després de negociar vam poder entrar, però no sabíem que aquella garita era la primera i la fàcil, més tard arribaria la porta impenetrable per turistes com nosaltres, sense contractar el pack.

A la segona porta ja no vam tenir sort i no vam poder entrar, ni utilitzant les nostres millors armes negociadores! quedant-nos enmig del parc natural, després de 7 hores d'un incomodíssim viatge, fent-se fosc i sense un lloc per dormir en molts kms. Al parc  encara hi ha lleopards i algún que altre tigre de Java, a més de 4 especies diferents de micos, búfals, cérvols... Així que ja us podeu imaginar, la idea de dormir sense un sostre i parets no animava gaire...

Buscant, buscant... finalment vam trobar unes cabanes semi abandonades, situades a escassos passos d'una platja que la descriuríem com a increïblement màgica, on hi vam fer foc i vam cuinar el sopar; pa i tempe amb la nostra ja típica salsa de all, ceva i chilli. No hi havia ningú a excepció dels micos (realment estava ple) i dels altres animalons no tant amigables com rates i un “pavo real” que ens empaitava tota l’estona, primer feia gràcia però després d'obrir les ales ja no tanta, realment era enorme! Les cabanes estaven totalment obertes i amb llits, així que ja sense llum natural i amb la banda sonora del la fauna salvatge vam decidir tancar-nos a dins i esperar al nou sol... trobant-nos l'endemà les maletes rossegades...

L’endemà vam tornar a trucar a la porta del guàrdia i suplicar que ens deixés passar per anar a fer surf. Impossible! Fins i tot quan li oferíem en indonesi 2 milions de rupies per entrar, simplement per provar (ho veureu al vídeo del final, quin riure!). L’única opció que ens quedava era llogar un pick-up del parc amb conductor (única alternativa) per arribar a l’onada. 8 € i una hora conduint per arribar-hi...

Ja de tornada a l’illa de Bali vam tenir la sort de gaudir del Campionat anual de Padang-Padang. La inauguració comptava amb una performance de ball, música vocal i foc a càrrec d’un grup tradicional de dansa balinesa. Espectacular!

Espectaculars van ser les onades que trencaven sobre l’escull de corall del reconegut surfspot. Onades curtes però que feien uns tubs molt profunds.

A pocs quilòmetres d’allà és troba la mítica onada del temple d’Uluwatu, custodiada per micos lladres que roben tot el que tenen a l’abast, bé, així els eduquen els amos...

A Uluwatu arriben surfistes d’arreu del món buscant el que nosaltres vam trobar aquell dia. Onades grans, perilloses i tuberes. Hem de dir que només surfistes experimentats poden cavalcar aquesta onada quan assoleix l’alçada que hi havia, parlem de 4 o 5 metres...
Les imatges del vídeo parlem per si soles. Only real surfers!

Salut!!!

Read More »

INDONESIA: Lombok & Gili Air #05.16

Aprofitant el gran swell que s’aproximava a Indonèsia, vam decidir abandonar Bali per tornar al nostre secret spot de Lombok i de passada fer una parada a les illes Gili per visitar la nostra amiga tortuga.

El viatge en vaixell i moto sempre és bastant incòmode i més sabent que un cop arribes a Lombok encara has de conduir per carreteres plenes de forats durant unes 4 hores. Per fer-ho més divertit vam punxar la roda de la moto per segon vegada, enmig del no res i abans de les 6 del matí.

Després de caminar amb la moto punxada i esperar a que el mecànic es llevés vam poder continuar conduint fins al nostre destí, acompanyats del inseparable Niko i dues amigues seves també de Finlàndia.

Ha canviat bastant des de l’any passat, més gent, més car però encara manté l’esperit primitiu que caracteritza Lombok i aquella regió.

 

Dagul, l’home que porta els 4 bungalows, ens va rebre amb els braços ben oberts, encantat de tornar-nos a veure i nosaltres a ell i a la seva família.  Gairebé no parla english, per sort el nostre indonesi ha millorat molt i podem comunicar-nos amb certa fluïdesa, cosa indispensable quan t’endinses per les zones més profundes d’Indonèsia.

El swell es va fer esperar, però al final va arribar i l’onada va tornar a funcionar tal i com la recordàvem. Ample, amb força i llarga. Trenca com una cremallera en un entorn increïble, envoltada de fauna i amb vistes al gran volcà Riyani de 3700 m.

Va ser una setmana divertida, amb molts banys, postes de sol i arròs o fideus a cada àpat. Com sempre el swell s’acaba, i quan s’acaben les onades aquí poca cosa hi ha a fer... però les Illes Gili ens venen més o menys de camí de tornada a Bali, així que vam posar rumb a la petita illa amb l’esperança de tornar a veure tortugues.

Després de dues hores caminant per l’illa buscant quelcom per allotjar-nos i veure que tot està ple o demanaven uns preus desorbitats, vam demanar permís per poder passar unes nits a uns “huts” (petites cabanyes que només tenen sostre i terra, sense parets).

Amb la mosquito net pels mosquits, gekos i demés i la hamaca per tapar-nos del fred, vam passar tres nits fent snorkel a Gili Air. Súper autèntic, dormint a peu de platja totalment integrats amb l’entorn. Ja us podeu imaginar quines vistes teníem quan obríem ells ulls de bon matí o els tancàvem per anar a dormir.

Vam tornar a tenir sort (per dir-ho d’alguna manera...)  ja que a més de nedar amb tortugues vam poder veure de prop a les serps aquàtiques més perilloses d’Indonèsia (la podreu veure en el vídeo, es negre i blanca a ratlles).

 

Per començar el dia amb bon peu, fèiem la volta a l’illa corrents, en 45 minuts fas la volta sencera i per acabar el dia igual de bé, unes classes de ioga a la sorra contemplant la impressionant posta de sol.

Us deixem amb el vídeo, com sempre, esperem que us agradi!

 P.D. Anem una mica endarrerits amb el bloc... ho sabem... però les dues ultimes setmanes han sigut un no parar amb la visita dels amics de SurfCatalunya i les inundacions permanents al nostre allotjament, amb la última hem tingut de baixa el portàtil, per sort hem pogut salvar el disc dur, el més important!

Read More »

INDONESIA: Bali Again!!! #05.15

Yeah! Tornem a l’illa dels Déus, l’illa del somriure. Platges, palmeres, postes de sol, onades, Nasi i Mie goreng…

Apa Kabar? Baik Baik!

El passat 9 de juliol vam aterrar a Bali, com sempre un parell de dies a Kuta per fer els preparatius , moto i manta.

Read More »

INDONESIA: Somewhere in Lombok #05.14

Una de les últimes entrades d’aquest primer any de viatge arreu del món.

Perduts en alguna part de les terres primitives de Lombok vam trobar una onada impressionant prop d’un poblat típic Sasak. Gent bastant aborigen que sobreviuen amb el just i necessari, sense llum ni aigua corrent.

Read More »

INDONESIA: Cimaja (Java) #05.13

Cimaja és el primer poblet de costa que trobes direcció sud des de Jakarta, aquí vam passar la primera nit, abans d’anar a Sawarna, l’entrada anterior, i que vam haver de tornar degut a la mala sort i les males vibracions que hi vam tenir.

Bona decisió ja que Cimaja mola més!

Mostra un mapa més gran

De la mateixa manera que vam entrar a Sawarna, la vam abandonar, creuant pel vell pont de fusta.

Vam agafar un Bemo (minibus local) i en una horeta ja estaven allotjats en un altre homestay on per 50.000 Rp (4€) teníem una habitació en bones condicions i lavabo, però sense esmorzar.

Aquí hi vam passar la resta de dies que ens quedaven fins que tornéssim a Jakarta per recollir el visat de l’India, un total de 5 dies els quals vam passar surfejant i menjant bé de nou, abandonant la ració diària d’arròs a la que ens tenien acostumats a Sawarna.

Cimaja és més coneguda per la seva onada de dretes que pel seu encant turístic. Aquí s’hi celebra anualment un campionat local esponsoritzat per una de les marques de surf més important a nivell mundial.

L’onada es troba en mig del poble i trenca sobre pedres arrodonides per l’erosió del mar, aquí no hi ha reef però les pedres fan un bon treball simulant un escull, formant una onada tubular, ràpida i potent que trenca cap a la dreta.

Els primers dies no vam poder gaudir del potencial d’aquesta onada però sabíem que en breu s’aproximava un bon swell el qual va acabar arribant amb tanta potencia que vam haver de buscar altres llocs més amagats per fer surf.

(Heu vist un monstruito?!?!)

Així que vam llogar una moto i vam recorre una mica la costa més occidental on a part de trobar una onada en una bella platja també vam poder gaudir de l’autentica vida local tant dels pescadors com dels habitants dels petits poblets.

És increïble la gran oportunitat de surf que hi ha a Indonèsia, sempre pots trobar una onada solitària trencant, esperant a que algú la gaudeixi.

Vam intentar comprar peix als mateixos pescadors que acabaven d’arribar de la seva jornada laboral, però sense gaire sort ja que a les seves bodegues només hi havien peixets de menys de 10 centímetres...

Per sort, durant el camí de tornada vam trobar una paradeta on tenien tonyina recent pescada, fresca, fresca! Ara ja sabem com diferenciar si un peix és fresc o no, només cal mirar-li les branques i comprovar que el color sigui vermellós i no marró fosc. En aquest mateix poblet vam trobar una colla de nens jugant a ser pescadors, en la desembocadura d’un riu. Molt simpàtics i encantats de posar per les fotografies de rigor mostrant les seves embarcacions fetes a mà.

El dia 12 d’Abril vam haver d’abandonar Cimaja amb la sensació que algun dia tornaríem per explorar la costa sud de Java.

7 hores separen Cimaja de Jakarta en transport public però ara sabíem que podíem fer la meitat del trajecte en tren, més relaxat i ràpid. Una curiositat va ser trobar-nos vagons exclusius per dones ja que al ser una illa islàmica, els homes i les dones... no es relacionen gaire...

Un cop arribats a Jakarta, una de les ciutats més caòtiques i contaminades del món, ens vam dirigir a l’embaixada de l’India on per fi, després de dues setmanes d’espera i pagar 100 €, vam aconseguim els vistas per l’India!

See you later alligator! Indonèsia no acaba aquí ja que en uns mesos tornarem.
Han sigut 3 mesos i mig intensos on principalment destaquem la simpatia i la diversitat d'Indonèsia.


Fins la propera que ja serà ÍNDIA! Ja que la visita de la família la publicarem més endavant.... Quina por, quins nervis... surfing in Índia, serà possible?
-

T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.

Read More »