Vam deixar els nostres amics mini pingüins i ens vam dirigir a Melbourne, tot i que només hi vam estar el temps just per buscar un hotel per la última nit abans de marxar a New Zealand. Com que encara ens quedava una setmana per agafar el proper vol, vam decidir fer la 'Great Ocean Road'.
La següent població va ser Lorne, on hi vam poder fer bastants negocis... Per començar explicarem que l'Òscar es va deixar el neoprè penjat a la furgo a Phillip Island... i clar, al posar la furgo en marxa... bye bye neoprè d'hivern!!! Però per sort, el dia següent es va trobar un neoprè, de menys qualitat i 10.000 talles més gran, però, el vam agafar igualment.
Al arribar a Lorne vam veure diverses tendes de surf, però els preus no ens agradaven massa... fins que en vam trobar una que el preu era + o - acceptable, tot i que no ens van comprar el neoprè que ens vam trobar... re-vendre'l semblava una tasca impossible. La Cristina necessitava unes bambes, i vam trobar una tenda original i molt maca amb articles de segona mà i nous, i miraculosament, tenien unes convers de la seva talla, de 2º mà però noves! per 30 dòlars eeeeh! (uns 23€). La tenda era d'un surfista del Perú i la seva dona! Com no, molt simpàtic i parlava pels colzes, ens va estar explicant aventuretes dels seus viatges i recomanacions pels que havíem de fer nosaltres.
Veient el bon rollo... van començar les negociacions, l'Òscar els hi va oferir el seu neoprè de primavera i el que s'havia trobat, però el que ens oferien no ens acabava de convèncer i no hi havia manera d'aconseguir un preu més alt, així que la Cristina va dir si també volien una pilota de Rugbí que s'havia trobat a New Castle (allà on hi vivien els ex-presidiaris, recordeu?) i va semblar que els hi feia més gràcia comprar la piloteta que els neoprens, i finalment vam arribar a un bon acord per ambdues parts. Yeaaahhh!
Ens havíem tret pes i trastos de sobre, i guanyat uns dinerets per compensar la despesa no prevista amb el neoprè i les bambes.
Nota pel Renzo; Ei colega! Esta entrada del blog te la dedicamos, esperamos vernos en Indo! Estamos en contacto! Un abrazo. Gràcias por los capuchinos!
Aquí també vam poder gaudir d'uns dies de surf, les onades eren una mica radicals i feien més per taula curta, però degut a que l'Òscar ha pintat uns motius aborígens a la taula curta (Oh!que macos) no la podíem mullar perquè marxava la pintura (bé, un rotulador permanent), així que vam entrar amb el long.
La ruta per la Great Ocean Road serpenteja la costa abrupta, plena de penya segats esculpits pels grans temporals del Pol Sud. La carretera és estreta i llarga, ens va recordar a les Costes del Garraf però a "lo grande".
Un dels paratges més impressionants és l'anomenat Dotze Apòstols. No sabem ben bé perquè rep aquest nom però son trossos de terra gegants que per la força del mar i la seva erosió, han quedat aïllats de terra ferma.
Com veureu a les fotos i vídeos, el paissatge és espectacular. A més el mar estava realment gran aquest dies, tot i que no s'aprecii bé a les fotos, les onades feien por!!!
Acabem d'arribar a New Zealand i tenim furgo nova, més petita i incomode però hem guanyat amb el tipus de canvi...més "baratuu", eh!!!!
Per fer aquesta entrada hem estat prop de 4 hores, al no tenir usb internet, hem estat a un McRata robant wifi i aquí ens hem trobat uns recent casats, la Iria i el Gero de Madrid i Canàries (esperem que els noms estiguin bé) on hem compartit experiències d'Austràlia i ens han donat consell de NZ. Us desitgem que us vagi molt bé la tornada a casa i la vida de casats.
Bé, això és tot fins que tornem a trobar internet i us puguem mostrar els nostres últims dies d'Austràlia a la city de Melbourne.
Fins llavors molts petons i esperem que us hagi agradat molt.
-->
La Great Ocean Road i la costa sud-oest és una extensió de 500km, que comença a Melbourne i arriba fins a Austràlia Meridional (un altre Estat). Durant aquest trajecte, com veureu a les fotos, el temps no ens va acompanyar gaire, aquí ja comença fer fred del bo! La majoria dels dies nuvolats i plujosos, i amb el vent del sud que posa la pell de gallina.
La primera parada va ser Torquay, la capital del surf de Victoria, aquí hi ha les immenses tendes de les principals marques de surf, i més amagades, les tendes d'outlet, on hi trobes el mateix però al 50% de descompte.
Aquí destaca la anomenada platja de 'Bells Beach', onada de primera classe, on s'hi celebra una prova del circuit mundial de surf, l'onada trenca sobre una gran llosa de pedra plana, on s'aixeca una onada de dretes llarga i tubular, però necessita condicions molt especials per a que funcioni bé. On també hi vam poder veure una foca a l'aigua al costat dels surfistes, jugant amb ells. Tema pendent que tenim... veure foques aprop.
Aquí hi destaquem el gran mosaic pintat a la façana dels lavabos, amb motius aborígens on s'hi plasma el reef de l'indret i la seva fauna.
La primera parada va ser Torquay, la capital del surf de Victoria, aquí hi ha les immenses tendes de les principals marques de surf, i més amagades, les tendes d'outlet, on hi trobes el mateix però al 50% de descompte.
Aquí destaca la anomenada platja de 'Bells Beach', onada de primera classe, on s'hi celebra una prova del circuit mundial de surf, l'onada trenca sobre una gran llosa de pedra plana, on s'aixeca una onada de dretes llarga i tubular, però necessita condicions molt especials per a que funcioni bé. On també hi vam poder veure una foca a l'aigua al costat dels surfistes, jugant amb ells. Tema pendent que tenim... veure foques aprop.
Aquí hi destaquem el gran mosaic pintat a la façana dels lavabos, amb motius aborígens on s'hi plasma el reef de l'indret i la seva fauna.
La següent població va ser Lorne, on hi vam poder fer bastants negocis... Per començar explicarem que l'Òscar es va deixar el neoprè penjat a la furgo a Phillip Island... i clar, al posar la furgo en marxa... bye bye neoprè d'hivern!!! Però per sort, el dia següent es va trobar un neoprè, de menys qualitat i 10.000 talles més gran, però, el vam agafar igualment.
Al arribar a Lorne vam veure diverses tendes de surf, però els preus no ens agradaven massa... fins que en vam trobar una que el preu era + o - acceptable, tot i que no ens van comprar el neoprè que ens vam trobar... re-vendre'l semblava una tasca impossible. La Cristina necessitava unes bambes, i vam trobar una tenda original i molt maca amb articles de segona mà i nous, i miraculosament, tenien unes convers de la seva talla, de 2º mà però noves! per 30 dòlars eeeeh! (uns 23€). La tenda era d'un surfista del Perú i la seva dona! Com no, molt simpàtic i parlava pels colzes, ens va estar explicant aventuretes dels seus viatges i recomanacions pels que havíem de fer nosaltres.
Veient el bon rollo... van començar les negociacions, l'Òscar els hi va oferir el seu neoprè de primavera i el que s'havia trobat, però el que ens oferien no ens acabava de convèncer i no hi havia manera d'aconseguir un preu més alt, així que la Cristina va dir si també volien una pilota de Rugbí que s'havia trobat a New Castle (allà on hi vivien els ex-presidiaris, recordeu?) i va semblar que els hi feia més gràcia comprar la piloteta que els neoprens, i finalment vam arribar a un bon acord per ambdues parts. Yeaaahhh!
Ens havíem tret pes i trastos de sobre, i guanyat uns dinerets per compensar la despesa no prevista amb el neoprè i les bambes.
Nota pel Renzo; Ei colega! Esta entrada del blog te la dedicamos, esperamos vernos en Indo! Estamos en contacto! Un abrazo. Gràcias por los capuchinos!
Aquí també vam poder gaudir d'uns dies de surf, les onades eren una mica radicals i feien més per taula curta, però degut a que l'Òscar ha pintat uns motius aborígens a la taula curta (Oh!que macos) no la podíem mullar perquè marxava la pintura (bé, un rotulador permanent), així que vam entrar amb el long.
Vam estar buscant una laca especial en spray, per posar a sobre del dibuix de la taula, durant tres dies fins que al final vam trobar un shaper, que molt amablement, ens va ajudar a lacar la taula per no perdre el dibuix a l'aigua.
Ens va estar explicant els seus viatges per les landes franceses i el nord d'Espanya fent surf i ens va parlar del pinxos i txakolis d'Euskadi i l'internacional truita de patates. Ah! i la "Siesta"!!!
Al final no ens va cobrar res i a més ens va donar consells sobre les taules i quilles que portem.
La ruta per la Great Ocean Road serpenteja la costa abrupta, plena de penya segats esculpits pels grans temporals del Pol Sud. La carretera és estreta i llarga, ens va recordar a les Costes del Garraf però a "lo grande".
Un dels paratges més impressionants és l'anomenat Dotze Apòstols. No sabem ben bé perquè rep aquest nom però son trossos de terra gegants que per la força del mar i la seva erosió, han quedat aïllats de terra ferma.
Com veureu a les fotos i vídeos, el paissatge és espectacular. A més el mar estava realment gran aquest dies, tot i que no s'aprecii bé a les fotos, les onades feien por!!!
Acabem d'arribar a New Zealand i tenim furgo nova, més petita i incomode però hem guanyat amb el tipus de canvi...més "baratuu", eh!!!!
Per fer aquesta entrada hem estat prop de 4 hores, al no tenir usb internet, hem estat a un McRata robant wifi i aquí ens hem trobat uns recent casats, la Iria i el Gero de Madrid i Canàries (esperem que els noms estiguin bé) on hem compartit experiències d'Austràlia i ens han donat consell de NZ. Us desitgem que us vagi molt bé la tornada a casa i la vida de casats.
Bé, això és tot fins que tornem a trobar internet i us puguem mostrar els nostres últims dies d'Austràlia a la city de Melbourne.
Fins llavors molts petons i esperem que us hagi agradat molt.
+(1).JPG)
.jpg)
.JPG)
