El passat 5 i 6 de desembre vam coneixer una tradició que celebren els paisos alemanys, austríacs i diverses zones de l'est d'Europa des de l'edat mitja, on la inquisició catòlica regnava arreu...
L'historia la podrien simplificar com que el dia 5 de desembre surten al carrer disfressats de dimonis i van foten'se a poder ser a les dones, abans era més comú que els dimonis increpessin als nens, estil; home del Sac o el Coco, ara no sabem perque, prefereixen a les dones.
El dia següent surt l'àngel Nicolau, el salvador dirien els catòlics.
Aquí teniu un petit vídeo d'aquesta tradició catòlica que no ens acaba de fer el pes.
Per sort nosaltres, els catalans, tenim un tradició diferent i que ens agrada molt. El Tió de Nadal.
"El Tió de Nadal és un dels elements de la Mitologia catalana. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern. Solstici que els religiosos han transformat en el naixement de Jesús.
Els darrers anys ha proliferat una imatge del Tió desvirtuada i folcloritzada, segurament com a resultat d'estratègies comercials davant d'influències anglosaxones, com un personatge amb cara, potes, etc. que buida de qualsevol contingut cultural una tradició milenària que precisament rau en fer que un element vegetal, en representació de tota la Natura, adquireixi temporalment com a tal (com a vegetal), qualitats animals màgiques, i no pas físiques.
Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comencen amb aquests mots, on "caga" és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tradició. Per exemple:
"Tió, Tió caga turró, d'aquell tan bo. Si no cagues bé et daré un cop de bastó." (Versió de l'Empordà)
"Caga, Tió, caga turró, d'avellanes i pinyó. Si no cagues ben aviat et faré un cop de bastó. Pam, pam i pam!" (Versió del Vallès)
(Text de Wikipedia)
Aquí teniu un vídeo d'aquesta tradició
Salut i Visca Catalunya lliure!
