CATALUNYA: Rius, rieres i torrents, aportacions de sediments per les platges

Els rius, rieres i torrents son les principals vies de aportació de sediments a les platges, sediments que més tard es transformen en la sorra que hi trobem en elles i que tant necessària és pel correcte funcionament del litoral català.

Des del Roine, riu francès que desemboca al Mediterrani, fins l’Ebre que desemboca al Delta de l’Ebre, hi ha un nombre elevat de rius, torrents i rieres que s’encarreguen de transportar pedres, sorra i sediments des de les muntanyes fins al mar.

Els més important son el Roine francès, el Tordera a Girona, el Llobregat de Barcelona i l’Ebre a Tarragona. Son grans rius que durant milers d’anys han fet la seva particular aportació de sediments al litoral. També hi ha petits rius com el Fluvià, el Ter, el Besos i l’Anoia els quals treballen de valent per fer la aportació.

El riu Tordera al seu pas per Blanes, conserva tota la seva naturalitat des del naixement fins a la desembocadura.

Ara bé, aquest rius han anat disminuint el seu cabal any rere any per diferents motius.

El primer; els embassaments, barreres artificials que controlen el cabal d’aigua que pot transcorre pel riu. El segon, la utilització massiva d’aigua del riu per la industria i en segon plà, el correu. Per últim; els darrers anys han proliferat les depuradores d’aigua situades en grans nuclis urbans les quals s’encarreguen de tractar l’aigua però també de controlar el cabal del mateix com és el cas del riu Besòs al seu pas per Montcada.

El Besòs, al seu pas per Santa Coloma. Des de Moncada fins a la seva desembocadura ha estat modificat artificialment, tant en cabal com en recorregut.

Ens hem fixat en aquest darrer ja que les platges de Barcelona son les més afectades per la pèrdua de sorra. La construcció de la depuradora de Montcada amb la seva urbanització, canalització i control del riu Besòs ens alerta que les aigües arriben més netes al mar però que també hi arriben molts menys sediments a les platges i a aquestes els hi és més difícil regenerar-me o gairebé impossible desprès dels temporals a causa de, com dèiem, la poca o nul·la aportació de sediments per parts dels rius.

Haurem de tenir especial cura des de ja a l’hora de continuar urbanitzant i desnaturalitzant aquest espais com son els afluents, les rieres, els torrents i els grans rius que juguen un paper importantíssim en la regeneració natural de la sorra de les nostres platges i que sense elles tot el cercle natural i la biodiversitat que gira al voltant del litoral català es veurà greument afectada i possiblement sense marge de maniobra per poder recuperar aquest espais tant importants del nostre gran país.

Platja de Lloret de Mar. Una platja de la costa brava que gaudeix de regeneració natura de sorra gràcies al Roine i el Ter.

Read More »

CATALUNYA: El problema del disseny dels ports esportius

Durant el passat segle a les costes catalanes es van construir infinitat de ports esportiusmalmeten la lliure circulació natural de la sorra al mar. Zones d’us privades que es van guanyar al mar amb l’únic objectiu de fer gran el negoci de l’embarcació de lleure de petites localitats costeres i que amb el temps han esdevingut greus mals per a tota la societat i el medi ambient.

El que no es va preveure va ser la pèrdua de sorra conseqüència de les construccions d’esculls o espigons dins el mar. Aquesta disposició de roques, que intenta imitar la natura per protegir les embarcacions del temporals, van ser enginy d’arquitectes que no van preveure l’obstacle en les quals es convertirien a l’hora de permetre o no deixar circular la sorra que regenera les nostres platges desprès de cada temporal.

A la façana litoral de Barcelona podem observar com la massiva construcció d’esculls bloquejen la circulació de la sorra.

Molt abans que aquest ports esportius es posesin de moda, les principals ciutats costeres ja gaudien d’ells. En primer terme naturals però que amb el pas del temps han esdevingut més grans sempre mantenint el seu perfil natural. El tret característic d’aquest antics ports és que van ser construïts aprofitant la natura, es a dir, arrecerats darrera de grans formacions naturals de roca, protegits en algun reco d’una badia o fins i tot com és el cas de Barcelona que el port vell entra cap a dins de la ciutat. Uns bons exemples de ports els trobem a tota la costa brava ja que han sabut aprofitat el relleu de la costa per construir-los sens necessitat de guanyar espai dins el mar.

Port esportiu de l’Estartit a la Costa Brava. Part del port aprofita la geografia natural minimitzant l’impacte ambiental.

El que mai hauríem d’haver fet és guanyar espais cap el mar en zones costeres planes com és el cas del litoral del Maresme. Això ha provocat una pèrdua de sorra a totes les platges que queden al sud des nous ports esportius. També podem veure com cada estiu a la cara nord del ports tenim acumulació d’aquesta. Molts cops l’acumulació arriba a tal punt que els vaixells no poden ni entrar a port havent de dragar els fons marí per transportar tota aquesta sorra acumulada.

Port del Masnou al Maresme. Com es veu a l’imatge la sorra s’acumula a una bada del port deixant-ne sense l’altre banda.

Per resumir; els ports esportius artificials no generen més que empobriment de l’ecosistema a causa dels dragatges, desposseeint de sorra les platges a causa d’actuar com a barrera en el procés de la lliure circulació d’aquesta. A causa d’això la Generalitat ha de gastar milers de milions en regenerar artificialment la sorra de les platges xuclant-la del fons marí amb tots els danys que això comporta per la fauna i flora marina.

foto de funkysurfing.com

Read More »

CATALUNYA: El cicle natural de la sorra al litoral català

La sorra que tenim a les costes de les platges de Catalunya en veritat neix al golf de Lleó, França i més enllà de Catalunya. Aquesta sorra arriba a través de rius i afluents de les muntanyes que a l’acumular-se i conseqüentment desplaçar-se riu avall arriben a les costes catalanes.

El cicle natural de les corrents marines a les costes fa que els sediments en forma de sorra es mogui de platja en platja però sempre de nord a sud.

Surfcatalunya.cat en una entrevista al programa Thalassa de TV3 sobre el litoral català.

És veritat que durant els mesos d’estiu hi ha un corrent predominant de sud cap a nord, provocat pels vents de garbí, tant presents durant els llargs i calorosos anticiclons, però el moviment de sorra és mínim si el comparem amb els milions de tones que mou el cicle natural de nord a sud que va de la tardor a la primavera, tenint més incidència a ple hivern.

Així doncs la sorra que hi ha avui en dia a Tarragona en un passat era sorra de Barcelona i així successivament fins arribar a les muntanyes.

Donades aquestes dades podem assegurar que les platges es regeneren a poc a poc i de forma natural a causa dels mateixos corrents i onades que provoquen la pèrdua de sorra en altres platges, les quals reben forts temporals que provenen de llevant o gregal principalment. Aquest vents de l’est creen grans corrents i onades a mar endins, tenint com a objectiu d’impacte les costes catalanes. Això assegura aquest cicle natural que fa del Mediterrani un mar ben viu.

Tenint en compte les seves reduïdes dimensions, el Mar Mediterrani és conegut mundialment per un dels més perillosos, això és degut a potents depressions de curta durada que, a través de forts vents, poden fer  aixecar onades d’alçades de 6 a 8 metres.

La pèrdua de sorra de les platges l’hem produït nosaltres mateixos construint ports esportiu. Ja que hem trencat el cicle natural del recorregut de la sorra: però d’això ja en parlarem a la següent entrada.

Read More »

L'esser més gran del planeta terra, la Posidònia

Recentment s’ha descobert que al mar Mediterrani viu l’esser viu i longeu més gran de tot el planeta terra, la Posidònia. Exactament i segons els científics, d’aquesta planta i no alga; amb moltes similituds a les plantes terrestres encara que visqui al mar, se n’han trobat extensions de més de 8 quilòmetres de llargada,amb una edat de fins a 100.000 anys.

Els darrers descobriments del CSIC el 2006 ubiquen aquestes vastes extensions al voltant de les Illes Balears, entre Formentera i Eivissa. Aquestes plantes verdes submarines tenen un gran valor ecològic, ja que beneficien la biodiversitat al fons marí aportant gran vida a peixos i mol·luscs. És per això que trobar-la a la platja ens pot indicar que aquesta gaudeix de bona salut.

Pradera de Posidònia a les costes de Formentera.

Un altre paper important que té és la de protegir la costa de l’erosió causada per les onades que provoquen la pèrdua de sorra, i ho fan tant al fons del mar, mentre la posidònia és viva, com quan queda dipositada a la sorra un cop està morta. A diferència de les algues, les fulles de la Posidònia amb una alçada màxima de  50 cm, absorbeixen la força del mar i minimitzen els efectes del potencial de les onades en tocar sorra.

Onades a les costes de Menorca.

Ara bé, aquesta planta tan apreciada i necessària està desapareixent de les nostres costea a causa directa de l’acció de l’ésser humà: pesquers d'arrossegament  ports esportius, àncores de vaixells i, sobretot, per la contaminació de les aigües.

Encara que aquesta espècie pugui arribar a ser endèmica, haurem de començar a tenir molta cura d'ella  preservant els espais on encara hi creix, sobretot al nord i sud de Catalunya. Cal parar especial atenció també en no continuar netejant les plantes mortes que es dipositen sobre la sorra de les platges, com s’està fent els darrers anys, amb la idea equivocada que una platja  neta de vegetació natural augmentarà el número de turistes. Com hem dit abans, la presència d'aquesta planta és un indicatiu de bona salut de la platja.

Publicat a Monverd.org

Read More »