Mentre ens dirigíem a Bahia Blanca, última gran ciutat que veuríem en molts
kms i a on ens esperava una gran família viatgera (més endavant entrarem en
detall) vam decidir fer una breu parada a una petita localitat a peu de costa la
qual el seu nom no surt ni als mapes, Pehuen-Co. El
poblet costaner tractava d'un únic carrer de terra que arribava a la platja, i
als costats del mateix hi havien les cases. L'indret realment tenia un encant i
una tranquil·litat especial, que només es truncava per
l'arribada dels turistes locals els caps de setmana i durant les vacances
d'estiu, que aquí són al mes de gener (...)
(...) Doncs bé, sense voler vam passar de fer
una parada tècnica per mirar el mar amb esperances de trobar alguna onada (ja
que era l'últim indret surfejable en mooolt de temps, mínim uns dos mesos!!!) a
estar-hi gairebé una setmana! La hospitalitat dels veïns ens va
fer sentir segurs i com a casa. El veí de davant, el Henry, ens va donar
encantat la contrasenya de la Wi-Fi i també ens va oferir aigua per omplir els
dipòsits, l'altre veïna ens va ensenyar la seva casa i l'altre que té per
llogar, mentre ens explicava sense cap pressa els seus orígens espanyols i els
catalans del seu marit, els quals ja portaven més de 40 anys a Argentina (la
senyora la podeu veure al vídeo parlant amb la Cris), i els altres veïns que
teníem, acabaven de posar en marxa un petit negoci de venda d'aliments que
complementaven amb els seus exquisits i casolans menjars, com
empanadas, tartas, pizzas i tortas fritas,
aquestes últimes ens les va entregar un dels seus fills (que també veureu al
vídeo) a la porta de l'autocaravana un bon matí, al veure'ns les cares de
sorpresa ens va dir que eren un 'regal' de benvinguda.
Passada una setmana, entre tortas fritas, slack-line,
empanadas, paddle surf, pizzes i una mica de surfing, va tocar
recollir els trastos i continuar el camí cap a Bahia Blanca a on ens esperava
una família molt especial. El comiat amb els entranyables veïns no va ser ràpid,
petons, abraçades i una planta d'albaca de regal :)
Bahia Blanca com totes les ciutats grans no té cap
atractiu especial, cotxes, gent i per mala sort, tot i ser costanera no té
platges per remullar-te, ja que la costa està ocupada per fabriques. Però,
aquest no era el motiu de la nostra visita a la ciutat. El motiu era visitar,
conèixer i compartir uns dies amb una família que des de fa 6 mesos que ens
estan oferint casa seva amb molta amabilitat i disponibilitat. Aquesta família
té el sobrenom viatger de 'Haciendo Huella Familia Viajera' i
els integrants són el Andrés (pare), la Mariela (mare), la Amelie (filla) i el
Ciro (fill).
En aquest cas la història es repeteix, vam allargar l'estada gairebé una
setmana dormint a l'autocaravana just davant d'on ells vivien. Durant el dia
fèiem les nostres gestions, com la d'arreglar l'autocaravana, i a la tarda o
vespre ens retrobàvem amb la família, parlàvem, rèiem i
compartíem el sopar mentre intercanviàvem plats típics argentins i catalans. La
veritat és que vam sintonitzar molt bé, semblava que ens
coneixéssim des de feia temps, igualment amb els nens, vam riure molt. La
peculiaritat d'aquesta família és que el dia 25 de gener començaran un
viatge que de ben segur que els hi canviarà la vida, al vídeo us ho
expliquen ells mateixos! Com sempre, el moment del comiat va arribar, i va ser
més emotiu del que ens esperàvem, així que vam prometre'ns que en algun moment o
altre dels viatges respectius ens trobaríem per compartir més experiències.
 |
| Primers 2 pneumàtics nous... els quals ens van durar 2 setmanes! Això és el principi de la història interminable de les rodes punxades... |
Aquesta entrada la dediquem a la famíla Haciendo Huella els quals d'aqui poquets dies ja comencen la gran aventura!!!
Os deseamos toda la suerte del mundo y nos vemos en algun lugar de América!
