El següent tram va ser des de Bahia Blanca a al ferry que et deixa a la illa de Tierra del Fuego, en el vídeo us mostrem aquest trajecte i amb un mapa a la mà un resum de la ruta que hem seguit des de Uruguai. Aquesta entrada, fotos i vídeo es caracteritza per kms, pingüins, foques, llops marins, indrets verges i relaxants passejades en bici.
Cabo Raso i els amics marins. Després de creuar la calorosa Pampa (no podies baixar les finestres perquè entrava un aire tant calent que era insuportable), vam arribar a un indret ben remot i que ja refrescava més, el qual de seguida ens va agradar. Hi havia un càmping que pràcticament només s'omplia de gent pel mes de gener (les seves vacances) i la resta del any hi vivia una família aïllada del món exterior, per no tenir no tenien ni cobertura als mòbils ni telèfon fix, i el poble més proper era a 80 kms per camins de ripio (terra). Per sort quan vam arribar encara no era època estival així que vam passar una nit allà, nosaltres, la natura, el mar i els nous amics marins! Els vam trobar mentre fèiem una passejada en bici per la salvatge costa. Ens va sorprendre la quantitat de foques i llops marins que hi havia i totalment en llibertat, sense ningú que ho transformés en una activitat turística per enriquir-se'n.
.jpg)
 |
| Ossos d'una balena, potser una orca que acostumava a menjar-se les foques. |
La historieta dels pingüins rei. Durant els nostres viatges hem tingut la sort de poder veure diverses espècies de pingüins, però encara ens faltava la espècie més coneguda per tots, els 'pingüins rei', que són el típic pingüí que et ve al cap, són els més alts i elegants que existeixen. Ens van dir que hi havia una petita colònia d'aquesta espècie a una petita badia de la illa de Tierra del Fuego però de nacionalitat xilena. No ens ho vam pensar gaire i cap allà vam anar. Com acostuma a ser habitual demanen diners per veure als graciosos i torpes animalets, i com també és habitual, nosaltres no hi estem d'acord i sempre busquem la manera de poder veure'ls sense pagar i gaudir d'ells. Conseqüentment ja en són moltes les historietes que hem viscut, i aquí en vam tenir una més!
Vam aparcar La Simpi (autocaravana) lluny de la pingüinera i vam caminar un parell de kms travessant terres privades (bé, tots els accessos a la platja són privats aquí, així que no tens cap més alternativa) i vorejant la costa, sota un cel ben tapat, pluja i vent, però res ens faria aturar-nos. Des de la llunyania ja vam poder visualitzar unes siluetes de mig metre, blanques i negres i que anaven avançant tranquil·lament. De la mateixa manera, ens hi vam acostar, pas a pas, fins tenir-los a una distancia prudencial per a despertar-los la curiositat per intercanviar mirades exploradores. Per mala sort, la màgia del moment es va truncar quan va arribar el 'guardaparques'… Va anar directe a la Cris i li va dir que el que estàvem fent era un delicte i que en aquell moment ens estaven deixant una multa a l'autocaravana. La Cris molt educadament li va dir que no fèiem cap mal, al revés, que ens encanten aquests animalets i ja tornem per on hem vingut, i el senyor contenint-se va fer un moviment amb la mà indicant que sí, que marxéssim per on havíem vingut. Mentre tota la conversació els 2 pingüins no es van moure del lloc, analitzant-nos ells a nosaltres pensant…De que parlaran? :) En resum… una altra missió aconseguida!!!
Ferry a Tierra del Fuego! És la província més austral del món, compartida per dos països, Argentina i Xile, així que abans d'agafar el ferry ja has entrat a Xile, i abans d'arribar a Ushuaia (la ciutat més al sud d'aquesta província) haurem canviat altre vegada de país, ja que pertany a Argentina com la part est de la illa. El nom prové dels primers europeus que van visualitzar la illa des dels vaixells plena de fogueres procedents de les tribus natives, les quals, en poques dècades les van exterminar… ja us ho explicarem millor en la propera entrada.
Ja podíem percebre el fred transportat des del pol sud pels vents que bufaven procedents del glaçat indret. Hem de reconèixer que arribar a la fi del món no és fàcil, per les llargues distàncies i les condicions climàtiques, tal i com ens asseguren molts argentins els quals encara no si han aventurat. A la propera entrada us podrem dir si els milers de kms han valgut la pena o no!
Fins llavors, una abraçada!
