INDIA: Costa Sud-Est, Rameswaram & Mamallapuram #07.4

L'aventura a Índia no s'acaba abans descobrir els millors racons de la costa sud-est. Tampoc hem surfejat gaire però com a mínim a Tamil Nadu, nom d'aquesta regió, hem trobat llocs més relaxats dins d'aquest món de boixos anomenat Índia.

Per començar dir que hem fet un total de 3.000 km en cotxe vorejant la costa sud de l'Índia. Qualsevol pot pensar que tampoc és tant en tres setmanes però aquí les distancies es fan immenses ja que les carreteres que creuen poblet per poblet, fan que les hores al volant no acabin mai, i recalquem 'mai'. Arribar a un destí a 150 km pot suposar unes 4 hores, o més.

Tamil Nadu és la regió que compren tota la part sud-est de l'Índia i que per sort té unes 'bones' carreteres si les comparem amb estats com Kerala o Karanataka. Les autopistes no són gaire segures ja que encara no han descobert les normes de circulació, en canvi s'han establert popularment certes regles, com; les vaques tenen sempre preferència, el carril lent és només pels cotxes, conseqüentment els camions i els autobusos poden anar tranquil·lament pel carril ràpid fent que els conductors de cotxes i motos hagin d'avançar-los pel carril lent...una mica perillós,no? Doncs només hem vist un accident! 

Com ja sabeu els clàxons són l'eina més efectiva per fer saber a la resta que; aquí estic! Esperem que no arribi aquesta moda a Catalunya perquè irrita molt, els primers dies fa gràcia i tot, però llavors molesta molt. El problema és que no tenen mesura, pots estar caminant de nit per un carril tranquil sense cap més vehicle i de sobte passar una moto amb el dit del conductor enganxat al clàxon, sense deixar-lo respirar. El Kupi ens va explicar (ens fa fer molta gràcia) que la mentalitat que tenen aquí és; Jo he pagat pel clàxon, no? Doncs el faig servir! Des de que surto de casa fins que arribo a la destinació, sense parar, hi hagi algú circulant o no. I tu no ets ningú per dir-me que no ho faci. Bon raonament.

Cotxe típic D'Índia 'Embassor' (o quelcom similar) que té una pila d'anys i encara el fabriquen gairebé idèntic. Nice.

Per altre banda també hem notat un considerable canvi respecte el número d'habitants, sent-ne aquest inferior que a Karnataka o com a mínim no tant concentrat en grans nuclis urbans. En canvi hem pogut gaudir d'una altra comunitat més poblada com són... el animals. Hi ha animals de tot mena i per tot arreu. No ens deixa de sorprendre el fet de sortir al carrer i poder caminar en mig de vaques, búfals, elefants, cavalls, ovelles menjant deixalles... també destacar la gran quantitat D'àligues i corbs i com no, les merdes de la gent que caga al carrer.

Per continuar un vídeo resum de la nostra estada per Tamil Nadu, que com adjectiu diríem que és més salvatge i pobre però més feliç que d'altres zones del país.

 

Tela marinera amb el zoo, eh!

Kanyakumari, antic Cape Comorin, la punta sud d'Índia, és una ciutat molt turística, encara que nosaltres no vam veure cap turista del que nosaltres entenem com a tal, però esta ple de pelegrins de qualsevol dels més de vint estats, que venen en massa a adorar als seus déus. En aquest cas es tracta d'una gran estàtua de granit que representa la verge dels déus del mar, al mig de l'oceà i el seu corresponent temple sota als seus peus.

Una ullada per sobre i adonar-te que 'aquí no couen faves per tu'. Dit i fet, tornem a arranca i quilometres de carreteres semi buides en les que podies veure bastants molins de vent (ens va recordar molt a Tarifa) i cabres i ovelles en mig de l'autopista intentant anar a cap lloc. Finalment i com era d'esperar l'Òscar va atropellar una ovella, per sort no va morir, però va sortir corrents a dues potes i cridant, el cotxe res de res. Sort que ens va passar abans d'entrar al poble i només ens va veure a mitges un home, diuen que si atropelles a un animal i et veu algú, pots tenir bastants problemes amb el locals... en cas que et passi dins d'un poble, surt corrents! Que de seguida es tornen agressius, després, passada una estona si vols hi tornes i els hi demanes disculpes i els hi dónes els corresponents diners, però sobretot primer, corre.

Vam arribar a Tiruchendur amb l'esperança de trobar una mica de surf però no la vam tenir, el vent en aquesta zona és molt fort aplanant les poques onades que arriben de l'oceà indic. Diuen que quan hi ha grans onades és un bon lloc per fer surf. El lloc era bonic i bastant tranquil però no hi havia llocs per allotjar-se, obligant-nos a conduir més al nord per poder dormir en unes mínimes condicions. 

La panoràmica de Tiruchendur seria espectacular sinó hi haguessin tones de deixalles a qualsevol lloc.

Dormir en condicions mínimes significa compartir habitacions amb el Gilles (que encantats de la vida) i amb sort disposar de dutxa.

La nostra sort al arribar a Rameswaran va ser tenir lavabo amb la condició de tenir per vistes muntanyes de merda i deixalles, això sí bastant tirat de preu.

Bones vistes des de la finestra,no? Ah! I cada matí es posaven a cremar brossa i conseqüentment, ens despertàvem ben impregnats d'aquest agradable perfum tant autèntic! mmmm! Fresh India!
Rameswaram es caracteritza per un mega Temple on s'apleguen creients més enfervorits, realitzant tot tipus d'ofrenes al seus déus; es tallen els cabells, es travessen ferros per la boca o simplement passegen pel carrer.

És una de les ciutats més cosmopolites, a nivell religiós, que hem vist; budistes, cristians, musulmans, hinduistes... caminen pel carrer sense cap problema, compartint tot el que tenen i vivint cadascú la seva religiositat en harmonia, aquí tothom creu en quelcom. Per què en la nostra societat intenten fer-nos creure que els musulmans són dolents o que els budistes són uns vagos sense rumb...? Les persones són bones (o no) però les que intenten dirigir a aquests religiosos potser no tant.

La zona també és coneguda per la seva proximitat a Sri Lanka, només uns 20 quilometres de mar separen les dues llengües de terra que en un passat eren la mateixa. Aquest braç de sorra és poblat per tribus que viuen en cabanyes al costat del mar, recullen aigua potable filtrada per la terra, pesquen i conviuen amb la ramaderia, i com era d'esperar utilitzen l'oceà com a deixalleria, fent les seves necessitats vora al mar o tirant 4 gossets petits morts davant teu, i tu banyant-te entre ells. Fresh India!

Càrrega el cotxe i som-hi! A fer més kms per completar la última etapa de La Volta per Índia. Ens havien parlat bé d'aquest lloc però no ens volíem fer gaires il·lusions, ja que si no era així la decepció seria menor.
Lloc turístic! aha! Va resultar ser un indret relativament turístic, el que volia dir, com ja sabeu, menjar bé, bo i alguna cerveseta! Yupi!

Mamallapuram és un poblet pescador a la vora del mar i que a part del Temple de pedra que té sobre l'espigó, té una platja que per fi li podríem adjudicar l'adjectiu de maca i neta ('neta' en comparació amb la resta d'indrets que hem vist). Segurament abans de visitar Índia hauríem dit que estava bruta la platja, però després d'haver vist tot el que hem vist, diem que és neta.

El poblet està molt preparat pels turistes, amb un ambient més relaxat, sense les 'pitades' constants dels conductors i amb un caire més 'hippie', per dir-ho d'alguna manera; edificis de colors cridaners, bars i restaurants a les taulades dels edificis, paradetes amb roba típica indica (però després te'n adones que esta feta expressament pels turistes, ja que ni un local porta aquesta roba i ni la comprarà). Suposem que és un estil més propi de l'estat de GOA que de Tamil Nadu, pel que ens explica tota la gent que l'ha visitat.

Tot i així la majoria de turistes són indis dels diferents estats, per variar una mica, amb el propòsit de visitar l'anomenat Shore temple & Five Rathas (cosa que nosaltres no vam fer). Definitivament el turisme intern d'Índia és per visitar els diferents temples, així ho vam poder comprovar al registre dels diversos hotels que li vam poder fer un cop d'ull d'estranquis, on obliguen a escriure el motiu de la teva estada, entre 1.000 coses més, pesaooos.

El nostre segon objectiu (ja no és el primer...) era trobar w-a-v-e-s, és a dir, o-n-a-d-e-s! I sí que les vam trobar, però petitetes i no molt divertides, però vam poder mullar el cul la majoria de dies i el nostre amic Gilles va poder llogar una taula i millorar el seu surfing. Malgrat que les onades no era el punt fort d'aquest indret vam trobar un homestay davant de la platja, anomenat Santana, que estava molt bé, net i amb TV!
Per fi vam trobar un lloc a on estàvem tranquils i relativament còmodes, així que vam decidir quedar-nos aquí 'apalancadets' (com molta gent a moltes places de Catalunya, Espanya i el món que lluiten per un món millor) fins l'últim dia possible, abans de tornar a la crazy city de Bangalore per tornar el cotxe i acomiadar-nos dels nostres col·legues indis!

Malauradament vam trencar les 2 taules! Per sort la segona el dia abans de marxar així que vam poder compartir una taula la majoria de dies. Ens va fer una mica la punyeta trencar les 2 taules a Índia, precisament Índia, on les onades eren de riure.,.,. preferim que si es trenquen sigui a causa d'unes bones onades! Però què hi farem, ens hem d'acostumar a aquests contratemps i també que cada cop que factures les taules per volar arriben trencades, i no hi ha reclamació que sigui viable.

Els dies passaven entre banyet i banyet, crep i crep! I òbviament observant la real vida de la gent local, totalment dispar de la vida dels turistes i del que vol aparentar el poble. Les dones i els nens treballant de sol a sol, probablement més que els homes, ja que ells prefereixen beure vora el mar i jugar a cartes.

La gran part de 'negocis' del carrer principal creiem que viuen tot l'any dels diners que fan durant la temporada alta, o així ho esperem, ja que la majoria de tendes estaven tancades o sinó buides sense clientela. Com alguns ja sabreu, la Cristina s'estima molt les seves xancletes però ja porten un bon 'tute', així que el dia va arribar i es van trencar, a més la sola era pràcticament la planta del peu. La decisió de comprar-ne unes de noves no li acabava de convèncer, així que vam anar a una de les múltiples tendes que et fan sandàlies a mida perquè les arreglessin. Per 70Rp (1€) tires i sola noves! L'objectiu és arribar a casa després de La Volta amb les mateixes xancletes.

Per acabar aquesta entrada acabarem amb 3 fotos més; La primera és d'uns nens locals que els vam convidar a esmorzar amb nosaltres el darrer dia, no us podeu imaginar com van devorar la Nutella i la Crema de cacauet! El Gilles els hi va regalar uns retoladors que va comprar per fer la coberta de la guia d'Índia (la vam trobar a Bali i no estava sencera del tot) però no en tenien prou i ens van demanar que els hi compréssim una Coke. Ens van agradar i sorprendre ja que eren molt llestos, sobretot la noia, potser és la persona d'un poble més llesta que ens hem trobat en tota l'estada.

La segona és una foto que ens agrada molt, feta una nit de lluna plena la qual es reflexava sobre el mar d'una manera captivadora.

I la tercera, com és costum de quan lloguem un vehicle, la matricula del cotxe que tant bé s'ha portat durant la nostra estada a Índia. Gràcies Arvind & Family!

I com sempre, una abraçada i fins a la propera, que ja serà un nou país, Sri Lanka, a on esperem trobar un país més relaxat amb una gent més càlida, desinteressada i simpàtica.

Ànims indignats!!!

T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.

Read More »

INDIA: Costa Sud-Oest & Kovallam #07.3

Sí sí, això vol dir que ja hem aconseguit cotxe i ens llencem a l’aventura! Brmm Brmm...

Ens acomiadem de Bangalore amb més gloria que pena degut a l’estres que produeixen 10 milions de persones en una mateixa ciutat.

Cuidaooo una vaca al mig del carrer, cuidaooo un cavall, cuidaooo una ovella.,.,. cuidaooo un paio cagant!!!

Com ja us vam comentar a l’entrada anterior, llogar un cotxe no era una tasca fàcil... L’Arvind ens va trobar un cotxe d’un amic seu, vam acordar el preu i el vam anar a veure però finalment l’Arvind ens va aconsellar no llogar-lo ja que li semblava que els papers del cotxe no eren correctes. Aquí necessiten un permís per poder accedir a cada estat d’India, sinó no hi poden circular.

Aquest dia vam perdre una mica les esperances ja que ni el cotxe del seu amic era de fiar... Però l’endemà va venir amb bones notícies, el seu pare ens llogava el seu cotxe amb tots els permisos en regla! No ho vam dubtar ni un moment i li vam dir que sí. Vam haver d’esperar una setmana per tenir cotxe però va valdre la pena, ja que tindríem un Chevrolette amb només 5.000km i petit, perfecte per jugar als ‘autochoques’, amb ‘cinxes’ per dur les taules al sostre i un GPS. Tot per 18.000 Rp, menys de 300 €, 25 dies a repartir entre 3 persones.

Mostra un mapa més gran 

L’endemà de tenir el cotxe ja vam començar la ruta per aquest país tant interessant. L’objectiu és trepitjar 3 estats d’India (Karnataka, Kerala i Tamil Nadu) vorejant la costa del sud de l’India; sortir de Bangalore (Karnataka) direcció Oest i arribar a Mangalore, des d’allà fer tota la costa oest (Kerala) fins a la punta sud, després pujar fins a Chenai per la costa est (Tamil Nadu) i després, tornar a Bangalore per acomiadar-nos dels amics i tornar el cotxe (que esperem que sigui amb el cotxe sencer.,.,.tasca difícil). En aquesta entrada explicarem la costa oest.

Fins fa poc anys, Kerala era un estat comunista, conjuntament amb un altre estat d’India. Aquí cada estat és com un país diferent, i Índia seria com Europa. Això encara és visible en diferents aspectes de la comunitat, com per exemple les cues interminables per comprar alcohol només dos dies al mes, els únics dies que és legal la venta (els bars et serveixen d’amagat cervesa en tasses de cafè). També per la quantitat de “Lodge” que són petits i barats hotelets d’us exclusiu per indis que serveixen beguda clandestinament, a on nosaltres teníem prohibida l’entrada, i millor perquè no feien gaire bona pinta, només homes i borratxos...

Les distancies es fan molt més llargues del què ens pensàvem, per arribar a veure el mar vam necessitar dos dies i 500 km... carreteres en males condicions i carència d’indicacions. El GPS que ens van deixar no va servir de gaire, ni l’alta tecnologia esta preparada per Índia. Però ‘no hay mal que por bien no venga’ ja que així vam poder veure pobles autèntics i corroborar el que ens havien dit i que no ens acabàvem de creure; la gent caga al carrer. I és veritat, normalment quan comença a caure el sol, homes i dones es col·loquen a la vora de la carretera i comencen a fer les seves necessitats mentre conversen entre ells. Curiós, eh?

Tota la costa sud-oest està delimitada per una sinuosa carretera d’un carril per sentit, travessant tots els pobles a la vora del mar, és molt transitada, tant per cotxes com per autobusos i camions. Més d’una vegada ens hem trobat a 4 vehicles ocupant els dos carrils i dirigint-se cap a nosaltres. Aquí la conducció es extremadament perillosa i les motos sovint han de sortir de la part pavimentada per no ser atropellats per camioners inconscients. Per molt que us ho intentem d’explicar les paraules es queden curtes, això s’ha de veure en directe.

Durant la ruta ressaltarem un parell de cosetes; Un dia vam arribar a un poble, i mentre estàvem buscant un lloc per dormir i que ens hi volguessin, ens vam trobar parats i envoltats per una gentada que celebraven alguna festa cristiana amb molta devoció. Però l’espectacle vam acabar sent nosaltres i no ells, ja que tothom s’acostava al cotxe per veure els 3 blanquets en mig d’un poble perdut i encaixonats al mig de la desfilada. Des del cotxe grabavem i observàvem la desfilada tipus setmana santa a lo indi. Ens van donar coses per degustar que vam acceptar amablement però que no vam testar...

Per fi vam arribar a la costa, amb mooooltíssimes ganes de veure el mar i comprovar si hi havien onades a Índia. Però l’únic que vam poder fer és un bany de rigor (sense taules) en una platja ventada i llarga com el desert. Va anar bé per desfer-nos de la calor i la tonteria que agafes al conduir tants dies per aquestes carreteres, a més ens vam trobar amb una bona quantitat de pescadors utilitzant un mètode xinès per atrapar el peix. Grans xarxes manipulades des de la vora del riu amb unes estructures de bambú. No sabem si era mala època o què però els dos homes que feien pujar i baixar les xarxes no treien més que peixets de la mida d’un dit. 
També vam poder observar altres mètodes de pesca on la participació de tot el poble és vital per recollir estirant des de la sorra una gran xarxa llençada al mar, aquest mètode molt més efectiu i la recompensa era distribuïda per tot el poble. Tots mengen i sense pagar, un altre tret del comunisme que hi havia no fa gaires anys.

Després del bany refrescant vam continuar el viatge cap a Cochin, un antic fort de la època colonial del anglesos però la pesima navegació del GPS ens va dur direcció a una carretera que era tallada per un riu bastant gran. Per creuar-lo ens vam haber d’esperar una bona estona, més de dues hores, esperant a que el conductor del ferry acabes de menjar, sense preses. Un cop més vam poder veure autobusos cridanés i la vida diària dels indis, en aquesta regió la gran part dels homes vesteixen un pareo generalment de color blanc i una camisa. A l’altre banda del riu estaven fent obres, asfaltant la carretera, ens va sorprendra la maquinaria que utilitzen i les tasques que realitza cada persona; tuk-tuk especials per transportar l’asfalt, les dones el distribueixen col•locant-lo amb assafates sobre el cap, 3 persones treballant i la resta mirant,...

A l’altre banda del riu estaven fent obres, asfaltant la carretera, ens va sorprendre la maquinaria que utilitzen i les tasques que realitza cada persona; tuk-tuk especials per transportar l’asfalt, les dones el distribueixen col·locant-lo amb 'assafates' sobre el cap, 3 persones treballant i la resta mirant...

Bàsicament vam estar 5 dies conduint, menjant, esquivant cotxes, dormint i parant 30min per refrescar-nos a la platja fins que vam arribar a Kovallam, a on hi teníem totes les esperances de poder fer surf ja que aquest indret presumeix d’un reef artificial construït fa uns 2 anys per frenar la pèrdua de sorra i a l’hora crear una potent onada d’esquerres. Havíem vist un vídeo a Internet i semblava que funcionava.

Però ‘mi gozo en un pozo’! Ja és el segon lloc que visitem amb un reef artificial que no funciona. L’unic punt de la platja que no hi ha onades és a on hi ha el reef. L’altre reef, si recordeu, era a la costa est de l’illa nord de New Zealand. Resulta que aquests dos reef a més de no fer onades i tampoc no assegurar la sorra a la platja, comparteixen una altre cosa, i és que l’empresa responsable del reef és la mateixa! ASR.

Kovallam és un poble petit i turístic, aquí va ser el primer lloc d’India que vam veure turistes! En tot el camí des de Bangalore no havíem vist cap blanc. Aquí ens vam adonar que pots veure Índia de diverses maneres, segons els indrets que visitis, ja que Kovallam al ser un poble turístic podríem dir que és més occidental; no veus a la gent cagant pel carrer, hi ha papereres, no hi ha transit, per tant, no et quedes sord amb els clàxons escèntrics, les platges no són el centre de deixalles del poble i la gent local, no t’analitzen com un bitxo estrany arribat d’un altre món. Els turistes que arriben en avió i vam directes a aquests indrets més turístics creiem que tindran un concepte d’India totalment diferent al nostre.

Aquí el socorrista de la platja, que com podeu observar esta en plena forma.

Donat que aquí ens sentíem més còmodes i que vam trobar una super habitació per 300Rp (menys de 5€) ens hi vam quedar unes 3 o 4 nits. Per primera vegada en 9 mesos estàvem contents d’arribar en un indret turístic! Sempre hem intentant evitar-ho ja que perd l’encant i l'essència del país, però ara estàvem contents d’arribar-hi, principalment perquè podíem menjar bé i donar-nos una treva amb tot el picant engollit durant l’estada a Índia.

El surf a Kovalam va estar bé a l’any 2009 quan van acabar de construir el reef artificial però no sabem exactament que ha passat que ara no hi ha onada, suposem que les marees i la circulació natural de la sorra han mogut o enfonsat la construcció.

Avui en dia la única onada surfejable que trenca a la dreta de la platja és una onada curta de dretes que tanca sencera de cop, bé, potser 1 de cada 20 obre una mica.

Igualment ens vam llençar a l’aigua ja que portàvem prop de 3 setmanes sense fer surf i la Cristina tenia ganes d’estrenar la seva última adquisició. Abans de marxar de Bali, vam comprar una taula de segona mà però sembla que sigui nova, és una Town and Country de Haway, les mesures son; 5,10 x 18 x 2, ½, un patinete!

Intentant agafar alguna onada a la petita platja de Kovalam vam veure un noi de pell blanca i rastes que també feia surf, vam anar a parlar amb ell i ens va explicar que és de Bèlgica, igual que el nostre amic Gilles, i ja porta uns 7 anys venint a Índia, 8 mesos a Kovalam i la resta viatjant o a casa seva. Aquí treballa com a voluntari en una organització que té com a objectiu ajudar els nens i nenes de les zones més desafavorides a que continuïn anant a l’escola i no pel mal camí, que aquí és molt fàcil i com a premi, si es porten bé, els ensenya a surfejar i els hi fa més proper aquest esport a través de l’escola que ha muntat amb ajut d’una marca internacional de surf que recolza el projecte oferint material.

Ens va convidar a anar a un “secret spot” (lloc secret per fer surf) amb ell i un local, sense dubtar-ho ens hi vam apuntar nosaltres 3 més una parella d’australians que també vam conèixer i que van comprar una moto a Delhi i junt amb dues taules de surf estan fent la volta a Índia.

La platja és molt semblant a les Landes de França. Kilòmetres i kilòmetres de costa rectilínia on les onades de l'oceà índic impacten directament contra els bancs de sorra. Deien que setmanes abans el banc de sorra estava molt bé, que l'onada trencava a uns 100m de la sorra, bla bla bla... però el dia que vam estar nosaltres les onades trencaven gairebé a la vora de la platja, fent que no tinguessin gaire recorregut i que cada onada que agafaves haguessis de negociar com escapar-ne d'ella.

Un cop descansats i ben alimentats a Kovallam ens vam tornar a llençar al carrer conduint com si fos un video-joc, però sense vides extres.,., llàstima. No negarem que per una banda ens agrada conduir per aquestes carreteres, ja que això és una anarquia i pots fer totes les 'pirules' que vulguis que encara et quedes curt. Kovalam és uns del últims pobles abans d’entrar a Tamil Nadu, estat que avarca tota la costa sud-est, motiu de la següent entrada.

I com no podia faltar.. Segur que ho trobàveu a faltar ;p ... Aquí està el vídeo d'aquesta entrada;

Ah! I us informem que per gentilesa de SurfCatalunya.cat ja tenim el propi domini; www.lanostravolta.com. Tot i que ara per ara simplement et redirigeix al bloc.

Vinga una abraçada i fins a la propera, esperem que no tardem tant!

T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.

Read More »