Sí sí, això vol dir
que ja hem aconseguit cotxe i ens llencem a l’aventura! Brmm Brmm...
Aquest dia vam perdre una mica les esperances ja que ni el cotxe del seu amic era de fiar... Però l’endemà va venir amb bones notícies, el seu pare ens llogava el seu cotxe amb tots els permisos en regla! No ho vam dubtar ni un moment i li vam dir que sí. Vam haver d’esperar una setmana per tenir cotxe però va valdre la pena, ja que tindríem un Chevrolette amb només 5.000km i petit, perfecte per jugar als ‘autochoques’, amb ‘cinxes’ per dur les taules al sostre i un GPS. Tot per 18.000 Rp, menys de 300 €, 25 dies a repartir entre 3 persones.
L’endemà de tenir el cotxe ja vam començar la ruta per aquest país tant interessant. L’objectiu és trepitjar 3 estats d’India (Karnataka, Kerala i Tamil Nadu) vorejant la costa del sud de l’India; sortir de Bangalore (Karnataka) direcció Oest i arribar a Mangalore, des d’allà fer tota la costa oest (Kerala) fins a la punta sud, després pujar fins a Chenai per la costa est (Tamil Nadu) i després, tornar a Bangalore per acomiadar-nos dels amics i tornar el cotxe (que esperem que sigui amb el cotxe sencer.,.,.tasca difícil). En aquesta entrada explicarem la costa oest.
Les distancies es fan molt més llargues del què ens pensàvem, per arribar a veure el mar vam necessitar dos dies i 500 km... carreteres en males condicions i carència d’indicacions. El GPS que ens van deixar no va servir de gaire, ni l’alta tecnologia esta preparada per Índia. Però ‘no hay mal que por bien no venga’ ja que així vam poder veure pobles autèntics i corroborar el que ens havien dit i que no ens acabàvem de creure; la gent caga al carrer. I és veritat, normalment quan comença a caure el sol, homes i dones es col·loquen a la vora de la carretera i comencen a fer les seves necessitats mentre conversen entre ells. Curiós, eh?
Tota la costa sud-oest està delimitada per una sinuosa carretera d’un carril per sentit, travessant tots els pobles a la vora del mar, és molt transitada, tant per cotxes com per autobusos i camions. Més d’una vegada ens hem trobat a 4 vehicles ocupant els dos carrils i dirigint-se cap a nosaltres. Aquí la conducció es extremadament perillosa i les motos sovint han de sortir de la part pavimentada per no ser atropellats per camioners inconscients. Per molt que us ho intentem d’explicar les paraules es queden curtes, això s’ha de veure en directe.
Durant la ruta ressaltarem un parell de cosetes; Un dia vam arribar a un poble, i mentre estàvem buscant un lloc per dormir i que ens hi volguessin, ens vam trobar parats i envoltats per una gentada que celebraven alguna festa cristiana amb molta devoció. Però l’espectacle vam acabar sent nosaltres i no ells, ja que tothom s’acostava al cotxe per veure els 3 blanquets en mig d’un poble perdut i encaixonats al mig de la desfilada. Des del cotxe grabavem i observàvem la desfilada tipus setmana santa a lo indi. Ens van donar coses per degustar que vam acceptar amablement però que no vam testar...
A l’altre banda del riu estaven fent obres, asfaltant la carretera, ens va sorprendre la maquinaria que utilitzen i les tasques que realitza cada persona; tuk-tuk especials per transportar l’asfalt, les dones el distribueixen col·locant-lo amb 'assafates' sobre el cap, 3 persones treballant i la resta mirant...
Ens acomiadem de
Bangalore amb més gloria que pena degut a l’estres que produeixen 10 milions de
persones en una mateixa ciutat.
Cuidaooo una vaca
al mig del carrer, cuidaooo un cavall, cuidaooo una ovella.,.,. cuidaooo un paio
cagant!!!
Com ja us vam
comentar a l’entrada anterior, llogar un cotxe no era una tasca fàcil...
L’Arvind ens va trobar un cotxe d’un amic seu, vam acordar el preu i el vam
anar a veure però finalment l’Arvind ens va aconsellar no llogar-lo ja que li
semblava que els papers del cotxe no eren correctes. Aquí necessiten un permís
per poder accedir a cada estat d’India, sinó no hi poden circular.
Aquest dia vam perdre una mica les esperances ja que ni el cotxe del seu amic era de fiar... Però l’endemà va venir amb bones notícies, el seu pare ens llogava el seu cotxe amb tots els permisos en regla! No ho vam dubtar ni un moment i li vam dir que sí. Vam haver d’esperar una setmana per tenir cotxe però va valdre la pena, ja que tindríem un Chevrolette amb només 5.000km i petit, perfecte per jugar als ‘autochoques’, amb ‘cinxes’ per dur les taules al sostre i un GPS. Tot per 18.000 Rp, menys de 300 €, 25 dies a repartir entre 3 persones.
L’endemà de tenir el cotxe ja vam començar la ruta per aquest país tant interessant. L’objectiu és trepitjar 3 estats d’India (Karnataka, Kerala i Tamil Nadu) vorejant la costa del sud de l’India; sortir de Bangalore (Karnataka) direcció Oest i arribar a Mangalore, des d’allà fer tota la costa oest (Kerala) fins a la punta sud, després pujar fins a Chenai per la costa est (Tamil Nadu) i després, tornar a Bangalore per acomiadar-nos dels amics i tornar el cotxe (que esperem que sigui amb el cotxe sencer.,.,.tasca difícil). En aquesta entrada explicarem la costa oest.
Fins fa poc anys, Kerala era un estat comunista, conjuntament
amb un altre estat d’India. Aquí cada estat és com un país diferent, i Índia
seria com Europa. Això encara és visible en diferents aspectes de la comunitat,
com per exemple les cues interminables per comprar alcohol només dos dies al
mes, els únics dies que és legal la venta (els bars et serveixen d’amagat
cervesa en tasses de cafè). També per la quantitat de “Lodge” que són petits i
barats hotelets d’us exclusiu per indis que serveixen beguda clandestinament,
a on nosaltres teníem prohibida l’entrada, i millor perquè no feien gaire bona
pinta, només homes i borratxos...
Les distancies es fan molt més llargues del què ens pensàvem, per arribar a veure el mar vam necessitar dos dies i 500 km... carreteres en males condicions i carència d’indicacions. El GPS que ens van deixar no va servir de gaire, ni l’alta tecnologia esta preparada per Índia. Però ‘no hay mal que por bien no venga’ ja que així vam poder veure pobles autèntics i corroborar el que ens havien dit i que no ens acabàvem de creure; la gent caga al carrer. I és veritat, normalment quan comença a caure el sol, homes i dones es col·loquen a la vora de la carretera i comencen a fer les seves necessitats mentre conversen entre ells. Curiós, eh?
Tota la costa sud-oest està delimitada per una sinuosa carretera d’un carril per sentit, travessant tots els pobles a la vora del mar, és molt transitada, tant per cotxes com per autobusos i camions. Més d’una vegada ens hem trobat a 4 vehicles ocupant els dos carrils i dirigint-se cap a nosaltres. Aquí la conducció es extremadament perillosa i les motos sovint han de sortir de la part pavimentada per no ser atropellats per camioners inconscients. Per molt que us ho intentem d’explicar les paraules es queden curtes, això s’ha de veure en directe.
Durant la ruta ressaltarem un parell de cosetes; Un dia vam arribar a un poble, i mentre estàvem buscant un lloc per dormir i que ens hi volguessin, ens vam trobar parats i envoltats per una gentada que celebraven alguna festa cristiana amb molta devoció. Però l’espectacle vam acabar sent nosaltres i no ells, ja que tothom s’acostava al cotxe per veure els 3 blanquets en mig d’un poble perdut i encaixonats al mig de la desfilada. Des del cotxe grabavem i observàvem la desfilada tipus setmana santa a lo indi. Ens van donar coses per degustar que vam acceptar amablement però que no vam testar...
Per fi vam arribar
a la costa, amb mooooltíssimes ganes de veure el mar i comprovar si hi havien
onades a Índia. Però l’únic que vam poder fer és un bany de rigor (sense
taules) en una platja ventada i llarga com el desert. Va anar bé per desfer-nos
de la calor i la tonteria que agafes al conduir tants dies per aquestes
carreteres, a més ens vam trobar amb una bona quantitat de pescadors utilitzant
un mètode xinès per atrapar el peix. Grans xarxes manipulades des de la vora
del riu amb unes estructures de bambú. No sabem si era mala època o què però
els dos homes que feien pujar i baixar les xarxes no treien més que peixets de la
mida d’un dit.
També vam poder observar altres mètodes de pesca on la participació de tot el poble és vital per recollir estirant des de la sorra una gran xarxa llençada al mar, aquest mètode molt més efectiu i la recompensa era distribuïda per tot el poble. Tots mengen i sense pagar, un altre tret del comunisme que hi havia no fa gaires anys.
També vam poder observar altres mètodes de pesca on la participació de tot el poble és vital per recollir estirant des de la sorra una gran xarxa llençada al mar, aquest mètode molt més efectiu i la recompensa era distribuïda per tot el poble. Tots mengen i sense pagar, un altre tret del comunisme que hi havia no fa gaires anys.
Després del bany refrescant vam continuar el viatge cap a Cochin, un antic fort de la època colonial del anglesos però la pesima navegació del GPS ens va dur direcció a una carretera que era tallada per un riu bastant gran. Per creuar-lo ens vam haber d’esperar una bona estona, més de dues hores, esperant a que el conductor del ferry acabes de menjar, sense preses. Un cop més vam poder veure autobusos cridanés i la vida diària dels indis, en aquesta regió la gran part dels homes vesteixen un pareo generalment de color blanc i una camisa. A l’altre banda del riu estaven fent obres, asfaltant la carretera, ens va sorprendra la maquinaria que utilitzen i les tasques que realitza cada persona; tuk-tuk especials per transportar l’asfalt, les dones el distribueixen col•locant-lo amb assafates sobre el cap, 3 persones treballant i la resta mirant,...
A l’altre banda del riu estaven fent obres, asfaltant la carretera, ens va sorprendre la maquinaria que utilitzen i les tasques que realitza cada persona; tuk-tuk especials per transportar l’asfalt, les dones el distribueixen col·locant-lo amb 'assafates' sobre el cap, 3 persones treballant i la resta mirant...
Bàsicament vam
estar 5 dies conduint, menjant, esquivant cotxes, dormint i parant 30min per
refrescar-nos a la platja fins que vam arribar a Kovallam, a on hi teníem totes les esperances de poder fer surf ja
que aquest indret presumeix d’un reef
artificial construït fa uns 2 anys per frenar la pèrdua de sorra i a l’hora
crear una potent onada d’esquerres. Havíem vist un vídeo a Internet i semblava
que funcionava.
Però ‘mi gozo en un
pozo’! Ja és el segon lloc que visitem amb un reef artificial que no funciona.
L’unic punt de la platja que no hi ha onades és a on hi ha el reef. L’altre
reef, si recordeu, era a la costa est de l’illa nord de New Zealand. Resulta
que aquests dos reef a més de no fer onades i tampoc no assegurar la sorra a la
platja, comparteixen una altre cosa, i és que l’empresa responsable del reef és
la mateixa! ASR.
Kovallam és un
poble petit i turístic, aquí va ser el primer lloc d’India que vam veure
turistes! En tot el camí des de Bangalore no havíem vist cap blanc. Aquí ens
vam adonar que pots veure Índia de diverses maneres, segons els indrets que
visitis, ja que Kovallam al ser un poble turístic podríem dir que és més occidental;
no veus a la gent cagant pel carrer, hi ha papereres, no hi ha transit, per
tant, no et quedes sord amb els clàxons escèntrics, les platges no són el
centre de deixalles del poble i la gent local, no t’analitzen com un bitxo
estrany arribat d’un altre món. Els turistes que arriben en avió i vam directes
a aquests indrets més turístics creiem que tindran un concepte d’India
totalment diferent al nostre.
 |
Aquí el socorrista de la platja, que com podeu observar esta en plena forma.
|
Donat que aquí ens
sentíem més còmodes i que vam trobar una super habitació per 300Rp (menys de
5€) ens hi vam quedar unes 3 o 4 nits. Per primera vegada en 9 mesos estàvem
contents d’arribar en un indret turístic! Sempre hem intentant evitar-ho ja que
perd l’encant i l'essència del país, però ara estàvem contents d’arribar-hi,
principalment perquè podíem menjar bé i donar-nos una treva amb tot el picant
engollit durant l’estada a Índia.
El surf a Kovalam
va estar bé a l’any 2009 quan van acabar de construir el reef artificial però
no sabem exactament que ha passat que ara no hi ha onada, suposem que les
marees i la circulació natural de la sorra han mogut o enfonsat la construcció.
Avui en dia la
única onada surfejable que trenca a la dreta de la platja és una onada curta de dretes
que tanca sencera de cop, bé, potser 1 de cada 20 obre una mica.
Igualment ens vam
llençar a l’aigua ja que portàvem prop de 3 setmanes sense fer surf i la Cristina
tenia ganes d’estrenar la seva última adquisició. Abans de marxar de Bali, vam
comprar una taula de segona mà però sembla que sigui nova, és una Town and
Country de Haway, les mesures son; 5,10 x 18 x 2, ½, un patinete!
Intentant agafar
alguna onada a la petita platja de Kovalam vam veure un noi de pell blanca i
rastes que també feia surf, vam anar a parlar amb ell i ens va explicar que és
de Bèlgica, igual que el nostre amic Gilles, i ja porta uns 7 anys venint a
Índia, 8 mesos a Kovalam i la resta viatjant o a casa seva. Aquí treballa com a
voluntari en una organització que té com a objectiu ajudar els nens i nenes de
les zones més desafavorides a que continuïn anant a l’escola i no pel mal camí,
que aquí és molt fàcil i com a premi, si es porten bé, els ensenya a surfejar i
els hi fa més proper aquest esport a través de l’escola que ha muntat amb ajut
d’una marca internacional de surf que recolza el projecte oferint material.
Ens va convidar a
anar a un “secret spot” (lloc secret per fer surf) amb ell i un local, sense
dubtar-ho ens hi vam apuntar nosaltres 3 més una parella d’australians que
també vam conèixer i que van comprar una moto a Delhi i junt amb dues taules de
surf estan fent la volta a Índia.
La platja és molt semblant a les Landes de França. Kilòmetres i kilòmetres de costa rectilínia on les onades de l'oceà índic impacten directament contra els bancs de sorra. Deien que setmanes abans el banc de sorra estava molt bé, que l'onada trencava a uns 100m de la sorra, bla bla bla... però el dia que vam estar nosaltres les onades trencaven gairebé a la vora de la platja, fent que no tinguessin gaire recorregut i que cada onada que agafaves haguessis de negociar com escapar-ne d'ella.
Un cop descansats i
ben alimentats a Kovallam ens vam tornar a llençar al carrer conduint com si
fos un video-joc, però sense vides extres.,., llàstima. No negarem que per una
banda ens agrada conduir per aquestes carreteres, ja que això és una anarquia i
pots fer totes les 'pirules' que vulguis que encara et quedes curt. Kovalam és uns
del últims pobles abans d’entrar a Tamil Nadu, estat que avarca tota la costa
sud-est, motiu de la següent entrada.
I com no podia faltar.. Segur que ho trobàveu a faltar ;p ... Aquí està el vídeo d'aquesta entrada;
Ah! I us informem que per gentilesa de SurfCatalunya.cat ja tenim el propi domini; www.lanostravolta.com. Tot i que ara per ara simplement et redirigeix al bloc.
Vinga una abraçada i fins a la propera, esperem que no tardem tant!
T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.
