L'aventura a Índia no s'acaba abans descobrir els millors racons de la costa sud-est. Tampoc hem surfejat gaire però com a mínim a Tamil Nadu, nom d'aquesta regió, hem trobat llocs més relaxats dins d'aquest món de boixos anomenat Índia.
Per començar dir que hem fet un total de 3.000 km en cotxe vorejant la costa sud de l'Índia. Qualsevol pot pensar que tampoc és tant en tres setmanes però aquí les distancies es fan immenses ja que les carreteres que creuen poblet per poblet, fan que les hores al volant no acabin mai, i recalquem 'mai'. Arribar a un destí a 150 km pot suposar unes 4 hores, o més.
Tamil Nadu és la regió que compren tota la part sud-est de l'Índia i que per sort té unes 'bones' carreteres si les comparem amb estats com Kerala o Karanataka. Les autopistes no són gaire segures ja que encara no han descobert les normes de circulació, en canvi s'han establert popularment certes regles, com; les vaques tenen sempre preferència, el carril lent és només pels cotxes, conseqüentment els camions i els autobusos poden anar tranquil·lament pel carril ràpid fent que els conductors de cotxes i motos hagin d'avançar-los pel carril lent...una mica perillós,no? Doncs només hem vist un accident!
Com ja sabeu els clàxons són l'eina més efectiva per fer saber a la resta que; aquí estic! Esperem que no arribi aquesta moda a Catalunya perquè irrita molt, els primers dies fa gràcia i tot, però llavors molesta molt. El problema és que no tenen mesura, pots estar caminant de nit per un carril tranquil sense cap més vehicle i de sobte passar una moto amb el dit del conductor enganxat al clàxon, sense deixar-lo respirar. El Kupi ens va explicar (ens fa fer molta gràcia) que la mentalitat que tenen aquí és; Jo he pagat pel clàxon, no? Doncs el faig servir! Des de que surto de casa fins que arribo a la destinació, sense parar, hi hagi algú circulant o no. I tu no ets ningú per dir-me que no ho faci. Bon raonament.
 |
| Cotxe típic D'Índia 'Embassor' (o quelcom similar) que té una pila d'anys i encara el fabriquen gairebé idèntic. Nice. |
Per altre banda també hem notat un considerable canvi respecte el número d'habitants, sent-ne aquest inferior que a Karnataka o com a mínim no tant concentrat en grans nuclis urbans. En canvi hem pogut gaudir d'una altra comunitat més poblada com són... el animals. Hi ha animals de tot mena i per tot arreu. No ens deixa de sorprendre el fet de sortir al carrer i poder caminar en mig de vaques, búfals, elefants, cavalls, ovelles menjant deixalles... també destacar la gran quantitat D'àligues i corbs i com no, les merdes de la gent que caga al carrer.
Per continuar un vídeo resum de la nostra estada per Tamil Nadu, que com adjectiu diríem que és més salvatge i pobre però més feliç que d'altres zones del país.
Tela marinera amb el zoo, eh!
Kanyakumari, antic Cape Comorin, la punta sud d'Índia, és una ciutat molt turística, encara que nosaltres no vam veure cap turista del que nosaltres entenem com a tal, però esta ple de pelegrins de qualsevol dels més de vint estats, que venen en massa a adorar als seus déus. En aquest cas es tracta d'una gran estàtua de granit que representa la verge dels déus del mar, al mig de l'oceà i el seu corresponent temple sota als seus peus.
Una ullada per sobre i adonar-te que 'aquí no couen faves per tu'. Dit i fet, tornem a arranca i quilometres de carreteres semi buides en les que podies veure bastants molins de vent (ens va recordar molt a Tarifa) i cabres i ovelles en mig de l'autopista intentant anar a cap lloc. Finalment i com era d'esperar l'Òscar va atropellar una ovella, per sort no va morir, però va sortir corrents a dues potes i cridant, el cotxe res de res. Sort que ens va passar abans d'entrar al poble i només ens va veure a mitges un home, diuen que si atropelles a un animal i et veu algú, pots tenir bastants problemes amb el locals... en cas que et passi dins d'un poble, surt corrents! Que de seguida es tornen agressius, després, passada una estona si vols hi tornes i els hi demanes disculpes i els hi dónes els corresponents diners, però sobretot primer, corre.
Vam arribar a Tiruchendur amb l'esperança de trobar una mica de surf però no la vam tenir, el vent en aquesta zona és molt fort aplanant les poques onades que arriben de l'oceà indic. Diuen que quan hi ha grans onades és un bon lloc per fer surf. El lloc era bonic i bastant tranquil però no hi havia llocs per allotjar-se, obligant-nos a conduir més al nord per poder dormir en unes mínimes condicions.
La panoràmica de Tiruchendur seria espectacular sinó hi haguessin tones de deixalles a qualsevol lloc.
Dormir en condicions mínimes significa compartir habitacions amb el Gilles (que encantats de la vida) i amb sort disposar de dutxa.
La nostra sort al arribar a Rameswaran va ser tenir lavabo amb la condició de tenir per vistes muntanyes de merda i deixalles, això sí bastant tirat de preu.
Bones vistes des de la finestra,no? Ah! I cada matí es posaven a cremar brossa i conseqüentment, ens despertàvem ben impregnats d'aquest agradable perfum tant autèntic! mmmm! Fresh India!
Rameswaram es caracteritza per un mega Temple on s'apleguen creients més enfervorits, realitzant tot tipus d'ofrenes al seus déus; es tallen els cabells, es travessen ferros per la boca o simplement passegen pel carrer.
És una de les ciutats més cosmopolites, a nivell religiós, que hem vist; budistes, cristians, musulmans, hinduistes... caminen pel carrer sense cap problema, compartint tot el que tenen i vivint cadascú la seva religiositat en harmonia, aquí tothom creu en quelcom. Per què en la nostra societat intenten fer-nos creure que els musulmans són dolents o que els budistes són uns vagos sense rumb...? Les persones són bones (o no) però les que intenten dirigir a aquests religiosos potser no tant.
La zona també és coneguda per la seva proximitat a Sri Lanka, només uns 20 quilometres de mar separen les dues llengües de terra que en un passat eren la mateixa. Aquest braç de sorra és poblat per tribus que viuen en cabanyes al costat del mar, recullen aigua potable filtrada per la terra, pesquen i conviuen amb la ramaderia, i com era d'esperar utilitzen l'oceà com a deixalleria, fent les seves necessitats vora al mar o tirant 4 gossets petits morts davant teu, i tu banyant-te entre ells. Fresh India!
Càrrega el cotxe i som-hi! A fer més kms per completar la última etapa de La Volta per Índia. Ens havien parlat bé d'aquest lloc però no ens volíem fer gaires il·lusions, ja que si no era així la decepció seria menor.
Lloc turístic! aha! Va resultar ser un indret relativament turístic, el que volia dir, com ja sabeu, menjar bé, bo i alguna cerveseta! Yupi!
Mamallapuram és un poblet pescador a la vora del mar i que a part del Temple de pedra que té sobre l'espigó, té una platja que per fi li podríem adjudicar l'adjectiu de maca i neta ('neta' en comparació amb la resta d'indrets que hem vist). Segurament abans de visitar Índia hauríem dit que estava bruta la platja, però després d'haver vist tot el que hem vist, diem que és neta.
El poblet està molt preparat pels turistes, amb un ambient més relaxat, sense les 'pitades' constants dels conductors i amb un caire més 'hippie', per dir-ho d'alguna manera; edificis de colors cridaners, bars i restaurants a les taulades dels edificis, paradetes amb roba típica indica (però després te'n adones que esta feta expressament pels turistes, ja que ni un local porta aquesta roba i ni la comprarà). Suposem que és un estil més propi de l'estat de GOA que de Tamil Nadu, pel que ens explica tota la gent que l'ha visitat.
Tot i així la majoria de turistes són indis dels diferents estats, per variar
una mica, amb el propòsit de visitar l'anomenat Shore temple & Five Rathas (cosa que nosaltres no vam
fer). Definitivament el turisme intern d'Índia és per visitar els diferents
temples, així ho vam poder comprovar al registre dels diversos hotels que li
vam poder fer un cop d'ull d'estranquis, on obliguen a escriure el motiu de la
teva estada, entre 1.000 coses més, pesaooos.
El nostre segon objectiu (ja no és el primer...) era trobar w-a-v-e-s, és a dir, o-n-a-d-e-s! I sí que les vam trobar, però petitetes i no molt divertides, però vam poder mullar el cul la majoria de dies i el nostre amic Gilles va poder llogar una taula i millorar el seu surfing. Malgrat que les onades no era el punt fort d'aquest indret vam trobar un homestay davant de la platja, anomenat Santana, que estava molt bé, net i amb TV!
Per fi vam trobar un lloc a on estàvem tranquils i relativament còmodes, així que vam decidir quedar-nos aquí 'apalancadets' (com molta gent a moltes places de Catalunya, Espanya i el món que lluiten per un món millor) fins l'últim dia possible, abans de tornar a la crazy city de Bangalore per tornar el cotxe i acomiadar-nos dels nostres col·legues indis!
El nostre segon objectiu (ja no és el primer...) era trobar w-a-v-e-s, és a dir, o-n-a-d-e-s! I sí que les vam trobar, però petitetes i no molt divertides, però vam poder mullar el cul la majoria de dies i el nostre amic Gilles va poder llogar una taula i millorar el seu surfing. Malgrat que les onades no era el punt fort d'aquest indret vam trobar un homestay davant de la platja, anomenat Santana, que estava molt bé, net i amb TV!
Per fi vam trobar un lloc a on estàvem tranquils i relativament còmodes, així que vam decidir quedar-nos aquí 'apalancadets' (com molta gent a moltes places de Catalunya, Espanya i el món que lluiten per un món millor) fins l'últim dia possible, abans de tornar a la crazy city de Bangalore per tornar el cotxe i acomiadar-nos dels nostres col·legues indis!
Malauradament vam trencar les 2 taules! Per sort la segona el dia abans de marxar així que vam poder compartir una taula la majoria de dies. Ens va fer una mica la punyeta trencar les 2 taules a Índia, precisament Índia, on les onades eren de riure.,.,. preferim que si es trenquen sigui a causa d'unes bones onades! Però què hi farem, ens hem d'acostumar a aquests contratemps i també que cada cop que factures les taules per volar arriben trencades, i no hi ha reclamació que sigui viable.
Els dies passaven entre banyet i banyet, crep i crep! I òbviament observant la real vida de la gent local, totalment dispar de la vida dels turistes i del que vol aparentar el poble. Les dones i els nens treballant de sol a sol, probablement més que els homes, ja que ells prefereixen beure vora el mar i jugar a cartes.
La gran part de 'negocis' del carrer principal creiem que viuen tot l'any dels diners que fan durant la temporada alta, o així ho esperem, ja que la majoria de tendes estaven tancades o sinó buides sense clientela. Com alguns ja sabreu, la Cristina s'estima molt les seves xancletes però ja porten un bon 'tute', així que el dia va arribar i es van trencar, a més la sola era pràcticament la planta del peu. La decisió de comprar-ne unes de noves no li acabava de convèncer, així que vam anar a una de les múltiples tendes que et fan sandàlies a mida perquè les arreglessin. Per 70Rp (1€) tires i sola noves! L'objectiu és arribar a casa després de La Volta amb les mateixes xancletes.
Per acabar aquesta entrada acabarem amb 3 fotos més; La primera és d'uns nens locals que els vam convidar a esmorzar amb nosaltres el darrer dia, no us podeu imaginar com van devorar la Nutella i la Crema de cacauet! El Gilles els hi va regalar uns retoladors que va comprar per fer la coberta de la guia d'Índia (la vam trobar a Bali i no estava sencera del tot) però no en tenien prou i ens van demanar que els hi compréssim una Coke. Ens van agradar i sorprendre ja que eren molt llestos, sobretot la noia, potser és la persona d'un poble més llesta que ens hem trobat en tota l'estada.
La segona és una foto que ens agrada molt, feta una nit de lluna plena la qual es reflexava sobre el mar d'una manera captivadora.
I la tercera, com és costum de quan lloguem un vehicle, la matricula del cotxe que tant bé s'ha portat durant la nostra estada a Índia. Gràcies Arvind & Family!
I com sempre, una abraçada i fins a la propera, que ja serà un nou país, Sri Lanka, a on esperem trobar un país més relaxat amb una gent més càlida, desinteressada i simpàtica.
Ànims indignats!!!
T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.
