L’estada al Hat Head National Park consta de tres parts; la visita al Trial Bay Gaol, les platges salvatges i verges de l’oceà Pacific, i el relax de l’acampada en mig del Park amb el Kangaroos menjant al nostre costat.
Trial Bay Gaol és una presó que data del segle XIX construïda pels propis convictes i on hi tancaven als presos que no tenien prou amb les presons de Sydney.
Cal remarcar que Australia va ser conquerida al 1788 pels anglesos amb una flota de 1000 presoners que va arribar a Sydney. L’única intenció d’aquesta flota era comença a construir presons per portar cap Australia els pitjors convictes del Regne Unit.
Així doncs i un cop establertes les colònies del primers convictes arreu de Sydney, van continuar deportant a gent i construint més presons i més dures, com és el cas de la que vam visitar.
La veritat és que és molt impressionant veure com vivien allà dins en aquells temps...
Les platges que voregen el National Park són salvatges i desertes. D’aquelles on encara t’hi pots muntar una cabanya i viure-hi aïllat.
No vam trobar més que a una parella a totes les platges que vam anar. L’accés és difícil i llarg. L’Òscar va intentar fer surf a una de les platges però no va tenir gaire sort, ja que se l’hi va trencar el leash i va tenir problemes per sortir nedant.
Com veureu a les fotos, les platges són de postal.
Vam estar acampats en una mena de càmping basic, això significa que només tenia subministres basic: aigua, lavabos i electricitat. La resta era bosc, natura, animals que cada tarda venien a saludar-te i a veure la posta de sol, i és que aquesta platja és la única de la costa est on es pon el sol per l’oceà.
Ah!i vam tenir 2 nits a preu d’una! No és que ens regalessin una nit per la nostra cara maca, sinó que vam idear un pla estratègic per només pagar una nit jaja. Ens vam instal·lar al vespre, quan la recepció ja estava tancada. L’endemà al matí ens van despertar amb una factura a la mà per pagar la primera nit (aquí es porta molt això de picar a la furgo per despertar-nos...), i nosaltres educadament la vam pagar, però... ens vam quedar a dormir una nit més, i abans de que ens presentessin la següent factura... corre corre a marxar... així que a les 7 del matí, ja estàvem a la furgo direcció a la propera destinació, que també serà la propera entrada al blog.
Un lloc molt maco, sense gent, amb un encant especial i a on es poden gaudir d’uns dies/setmanes de vacances idíl·liques.
Us deixem amb un video dels companys d'acampada jugant al cap vespre.
Si au!!! 
