AUSTRALIA: De camí a Sydney #01.24

2010-11-08

Un cop ens vam fer coleges dels Kangaroos, vam continuar el tram final per arribar a Sydney, motiu d’aquesta entrada.

El tram de costa nord de l’estat de New South Wales no està gaire explotada turísticament parlant, millor per nosaltres! Però a mida que arribes a Sydney els edificis guanyen terreny per contra dels paratges desèrtics...

A Crescent Head vam estar-hi un parell de dies ja que el lloc i les condicions van ser bastant bones, amb un llarg trencant de dretes sobre pedra. Aquesta petita ciutat és reconeguda a tota Asutralia per ser la capital del surf de taula llarga. Aquesta fama va esdevenir a la dècada dels 60’s quan la taula tipus longboard va agafar la importància “taula per domingueros, com les que fem servir a Catalunya”...avui en dia els surfers d’arreu d’Australia venen a cavalcar  les grans onades de Little Nobby’s amb les seves grans taules (alguns surten de l’aigua com veieu a la foto!).







 


Port Macquarie; La parada a Port va ser més que fugaç, com la posta de sol que vam gaudir just a l’arribar. Com a espectacle de fons vam presenciar les practiques de salvament . La veritat és que vam riure una estona ja que es veien que eren molt novells i sense sang a les venes, com diem el catalans, eh!!!
Poca cosa més...








 



Newcastle, que dir de Newcastle...millor no parar ni per anar a cagar!!!
Tot i que la nostra guia diu que és una ciutat meravellosa i que és de les més desenvolupades, a nosaltres ens va fer por, molta por. La gent està pertorbada, criden pel carrer, et miren amb cares rares i els carrers semblen un circuit de carreres.
Més tard vam descobrir l’autentica historia de Newcastle, resulta que va ser fundada al 1801 pels convictes de pitjor conducta fet que a esdevingut a una població un mica passota i trapella, al igual que la distribució i manteniment dels edificis.
Les poques fotos reflexen la brevetat de la nostra visita.








Sabem que està començant a nevar, gaudiu de la temporada per nosaltres (la Cristina es posa a plorar...) i fins la propera que serà en breu.

Saludo a mi mama i a mi abuela!!! Al caga tió i recordeu ANEU A VOTAR, CATALUNYA ET NECESSITA. Visca Catalunya!!!