A 5 km de Coffs Harbour vam trobar el Legend Surf Museum, dedicat exclusivament a l’entorn del surf.
Pel mòdic preu de 5 dòlars (eeeehhhh!!!!), pots accedir a una mena de museu casolà construït a partir d’una casa particular on s’exposen unes 100 taules, fotografies a partir dels anys 60, retalls de diari i esdeveniments de l’època.
Sens dubte la gran atracció del museu és el seu creador: un home de més de 80 anys, que surfeja des de que tenia 3 anys (flipes!!!), que a dia d’avui encara fa surf (o això diu...) ja que ens va explicar que feia dues setmanes que acabava d’arribar de Hawaii. Nosaltres li vam preguntar si era molt car i ell ens va respondre: Per mi no. A partir d’aquí vam començar a parlar sobre la nostra volta i totes les que havia fet ell.
Es veu que el tiu quan era jove era jutge de campionats, que coneix a la creem de la creem del mon del surf i tota la seva vida ha estat voltant pel mon surfejant onades gegants com la de la foto. Ara ja es planteja de retirar-se a un lloc on poder fer surf sense ser molestat com per exemple la Polinèsia Francesa.
El boix es va interessar per la nostra ruta i ens va fer passar a la seva petita casa, fornida de fotografies de coleges, dones i viatges. Ens va estar ensenyant fotos d’on podíem anar i ens va donar consells sobre les millors onades...
-->
Pel mòdic preu de 5 dòlars (eeeehhhh!!!!), pots accedir a una mena de museu casolà construït a partir d’una casa particular on s’exposen unes 100 taules, fotografies a partir dels anys 60, retalls de diari i esdeveniments de l’època.
El museu no és gran cosa, la veritat, però el gestor del mateix l’hi dona un caliu especial i és que només arribar va venir a rebre’ns a l’entrada amb la típica salutació surfer.
Un cop submergits en ple museu, vam poder gaudir de peces úniques fetes pels grans shapers (fabricants de taules), enginys de l’època com quilles a les aletes, taules que per guardar-les es poden desmuntar per la meitat i fins i tot taules fetes de bambú.
Sens dubte la gran atracció del museu és el seu creador: un home de més de 80 anys, que surfeja des de que tenia 3 anys (flipes!!!), que a dia d’avui encara fa surf (o això diu...) ja que ens va explicar que feia dues setmanes que acabava d’arribar de Hawaii. Nosaltres li vam preguntar si era molt car i ell ens va respondre: Per mi no. A partir d’aquí vam començar a parlar sobre la nostra volta i totes les que havia fet ell.
Es veu que el tiu quan era jove era jutge de campionats, que coneix a la creem de la creem del mon del surf i tota la seva vida ha estat voltant pel mon surfejant onades gegants com la de la foto. Ara ja es planteja de retirar-se a un lloc on poder fer surf sense ser molestat com per exemple la Polinèsia Francesa.
El boix es va interessar per la nostra ruta i ens va fer passar a la seva petita casa, fornida de fotografies de coleges, dones i viatges. Ens va estar ensenyant fotos d’on podíem anar i ens va donar consells sobre les millors onades...
I com sempre... abraçades a tots!!! Esperem que us hagi agradat estar per uns moments al museu amb nosaltres!
