La ruta continua i la nostra següent parada era la punta de Fingal, una petita península difícil d'arribar i poc poblada. De camí, just sortir de l'autopista, l'Òscar diu: les marxes...no van! i efectivament... es va trencar el canvi de marxes de la furgo.
Allà tirats, vam haver de caminar per trobar un telèfon i poder trucar a l'assegurança. Era diumenge i clar, tot amb la calma...
La grua va arribar i ens va dir que s'emportava la furgo a un mecànic, i que fins dilluns no tindríem noticies d'ella.
Just a la punta de Fingal, hi havia un càmping! així que vam dir-li al bon home que ens hi deixes, sent direcció contraria d'on havia d'anar ell. Ràpidament, a recollir tots els trastos; roba, menjar, taules de surf, ukelele...ja que ens havíem quedat sense casa i sense cotxe.
Com veieu a la foto així ens vam quedar a la porta del càmping sense furgo!!!
Al càmping ens van dir que no hi havíem bungalow ni una sola parcela, però a base d'insistir i explicar-lis la nostra aventura, ens van dir que en tindrien un si ens esperàvem tres hores. Sort que al càmping hi havien barbacoes elèctriques, així vam poder cuinar quatre coses que portàvem, però demanant plats i coberts.
En una de les múltiples trucades que vam fer a la companyia de la furgo, li vam preguntar si ens pagaven les despeses d'allotjament. Ens van dir que si tot i no estar inlcòs a l'assegurança, així que ja veurem... per nosaltres és un gran "extra" fer nit en un bungalow i pagar per les comoditats que te.
El mecànic ens va comentar que potser s'allargava una setmana, i aquí vam començar a preocupar-nos una mica, si no ens ho pagava la companyia de la furgo, tants dies al càmping eren molts diners. cuidaoooo!!!
Desprès de passar un dia sencer al bungalow amb dutxa (aigua calenta, eh!!!), lavabo, llit de matrimoni, sofà i tele! Fa ja dos mesos que no tenim tants luxes...
Finalment ens van trucar per explicar-nos que la furgo ja estava arreglada. Resulta que era un cargol que s'havia trencat...la veritat és que una nit més no ens hagués molestat.
Vam tenir sort que el càmping estava just davant de la punta Fingal, un spot de surf bastant bo. En un dels banys que vam tenir a Punta Fingal, vam estar a l'aigua amb un dels millors surfistes del mon, Joel Parkinson, una bestia!!! va ser molt emocionant trobar-lo a l'aigua, és espectacular com trenca les onades i poder a més tenir temps de sortir de l'aigua per fer-li quatre fotos.
Joel Parkinson!!!
Vam agafar la nostra furgo arreglada i vam continuar la ruta. Direcció Cabarita beach...
Molts petons a tots, abraçades i salut! Visca el Barça i visca Catalunya!!
