AUSTRALIA: Camí a Agnes Water & Town 1770 #01.6

2010-09-23

Ara mateix intento d’esbrinar quin dia som i...no hi ha manera. Sé que estem als voltants del 20 però exactament, no ho sé...i menys quin dia de la setmana!

Aquesta incertesa i inexactitud em produeix una plàcida sensació de benestar, tanmateix m’indica que estic aconseguint un dels diversos propòsits d’aquest viatge. No dependre del rellotge ni del planning setmanal, sinó, simplement viure el dia a dia, sense haver de comptar quants minuts faig tard.


Portem 2 dies sencers conduint sense parar sota la pluja, que ens acompanya des de Cap Tribulation, amb el cul quadrat i l’esquena retorçada. Anem fent torns d’un parell d’hores, és a dir, uns 200km, ja que anem a una velocitat pels voltants dels 100 km/h, no perquè la furgo no tiri més, sinó per intentar de no gastar excessivament. El humor va una mica com el camí, donant voltes...però al alçar la mirada i veure el bell paisatge que ens ofereix aquestes terres, frondós en alguns moment, i d’altres desèrtic, ajuda.

“Al vídeo podeu veure el paisatge i la quantitat de bestiar que tenen a la regió de Rockamptown, diuen que gairebé uns 2 milions,,,ups!!! També es veuen els trens de carretera que son camions de dos o fins i tot tres remolcs que corren més que ningú i millor deixar-los passar, ja que quan mires pel retrovisor i els veus que s’acosten per darrera, impressiona molt!”


video




Ara ja portarem prop d’uns 1.100km, a Catalunya els podríem fer quasi bé en un dia, però aquí, a les 18h ja es pon el sol, i no ens agrada conduir de nit, ja que tens més probabilitats d’atropellar un cangur o algun altre animalet, així que les hores actives es redueixen de 8 del matí a les 18h. Com deia, ja portarem més de 1.000km i ens dirigim al primer poble que es pot practicar el nostre apreciat surf.

Ja queden poc més de 30km per arribar i l’inquietud va augmentant i apoderant-se de mi... com serà la platja? Com trencaran les onades? Hi haurà molta gent a l’aigua? M’hi podré fer un lloc entre els surfistes? I el nivell? Quan només queden 15km per arribar ja ens comencen a avançar cotxes, o millor dit, 'rangeres' amb taules de surf! Ara sí, ja em començo a posar neguitosa i les presses em prenen presa d’una sensació excitant.

Ara entenc perquè inconscientment em passat de llarg diversos indrets que podríem haver visitat, com jardins botànics o coves, el nostre cap no estava per visites extres, volíem arribar quan abans millor a una platja surfejable. Mmmmm... un altre cotxe, i aquest amb un longborad single fin...yeah! Ja ens hi acostem...

Per fi! Ja hi hem arribat! Ràpidament anem a veure la platja i, no ens desil·lusiona gens. Suposo que pels autòctons hi haurà un swell hiper petit, però per mi, després de tants km recorreguts en busca d’onades, ja m’està bé! L’inconvenient és que fins demà no podrem començar les negociacions per llogar o comprar un parell de taules...són les 17h, és massa tard, les tendes ja estan tancades i el sol es pon en breu. Però ja respirem tranquils, em trobat onades i esperem el dia de demà amb un entusiasme inconsumible. També, podem respirar tranquils, perquè la època de meduses mortals no comença fins al novembre, i en aquesta platja sembla que no hi ha perill de taurons ni cocodrils d’aigua salada. Yeah!

Ara mirant el mar em puc adonar d’on estem, tot i tenir un swell (onatge, no el meu gatet) petit, es veu com les onades trenquen perfectament a dreta i esquerra, també es poden divisar diferents ‘picos’, per tots els nivells.

A veure com es porta el mar demà i ens regala un bon dia de surfing. I si la gent que hi ha demà és la mateixa que es veu avui, va serà impressionat, a Catalunya estaria a rebentar, sembla que t’hi puguis fer un lloc amb certa facilitat, clar que serà també perquè el mar està bastant calmat. Bé, res més...a somiar i ara si, a descansar...
-->