Obriu una cervesseta i amb la calma gaudiu mentres mireu aquesta entrada que és més llarga del normal .
Fiorland, la terra del Fiords, on els pics més alts arriben a tocar el mar.
La costa oest prometia recons i paisatges immillorables.
Com veu veure a l’anterior entrada, quan abandones la costa sud i t’endinses cap a l’oest, les muntanyes comencen agafar protagonisme, ja que aquest indret poc explotat i menys habitat conserva encara un aire autèntic. Aquestes terres son conegudes mundialment per les pel•lícules de Jurassic Park, Avatar i El Senyor del Anells, entre d’altres.
La ruta que vam escollir va començar sortint de Te Anau cap a Milford Sound, uns dels pocs fiords que s’hi pot accedir en cotxe, el viatge és llarg i la carretera que t’hi porta no enllaça amb cap altre població per tant un cop vist els fiords, has de tornar endarrere al punt de partida.
A Milford Sound s’accedeix a traves d’un túnel d’un únic carril que van estar 20 anys per construir-l’ho i només te 900 metres de llargada.
Un cop travesses el túnel el paisatge canvia radicalment ja que aquí hi plou una mitja de 6 m. a l’any, la principal conseqüència és la extraordinària vegetació i les mosques assassines, aquí anomenades sandflies. Son mini-mosques que la seva picada és més intensa que la dels mosquits, estan per tot arreu, son una pesadilla. Tenim com unes 40 picades a les cames.,..,argh!!!
Una vegada finalitzada la carretera, arribes al inici dels fiords, i si vols anar més enllà has de pagar per un tour en avió o vaixell. Nosaltres ens vam conformar en observar el bell paisatge que teníem davant, on es fonien muntanyes amb els pics nevats, cascades i la llacuna.
Un cop contemplat aquell indret i alimentats, vam tornar per on havíem vingut per anar a la següent parada, Queenstown, un dels pobles més macos que em vist fins ara. Aquí l’atracció principal és el llac que té i les diverses activitats d’aventura que s’hi realitzen. Però nosaltres, per variar, vam passar de fer-ne cap, ja que tot i semblar molt atractives, són molt cares...
Aquí només hi vam estar una tarda, ens vam limitar a donar una volta pel poble, veure la posta de sol i com no, a buscar wifi i lloc per dormir, ja que aquí, a pocs llocs et deixen acampar. A més pel matí si et veuen dormint a la furgo et piten... son uns cabroncetes!!!
Al sortir Queenstown, vam fer una parada al següent poble, on hi ha l’anomena’t Puzzle World, aquí hi pots realitzar dos activitats, per una banda hi ha un laberint que trigues entre 30 min i 1 hora en sortir-ne, i l’altre, tracta de diverses sales on en cada una hi ha diferents jocs d’il•lusió. La veritat és que va ser divertit i vam passar una bona estona sentint-nos com uns nens.
Al acabar de jugar i sense descansar ni un moment, vam agafar el cotxe i a continuar a fer kms... directes cap a la costa, on diuen que hi ha una de les 10 millors rutes costeres per fer en cotxe (diem diuen, ja que tampoc ens va sembla per tant... serà que ja em vist molt indrets esplèndids...). també era una carretera que et portava a un Jackson Bay i després havies de tornar endarrere... així que al arribar-hi ja hi vam fer nit. El poble, si es pot dir poble, eren 4 cases de pescadors amb un petit moll de fusta, però amb unes bones vistes dels pics nevats de les muntanyes i els glacials, com el Fox, que és el que vam anar a visitar nosaltres.
La visita al Fox no va ser molt afortunada, ja que el temps no ens va acompanyar i el camí per arribar-hi a peu estava tancat per risc d’esllavissaments. Tot i això vam saltar la corda per poder-lo veure encara que fos de lluny i fer unes fotos...Com podeu veure a les fotos, de poca qualitat, el glacial s’està descongelant i començaven a caure grans trossos de gel, que es veien flotant pel riu. L’impressionant d’aquest indret és que el glacial està molts pocs kms de la costa.
Continuem... ara ens dirigim a veure els anomenats ‘Glow-Worms’, traduït + o – seria cucs lluminosos (recordeu els ‘Guci Luz’?). Per poder-los veure vam haver d’esperar un munt d’hores dins la furgo mentre no parava de ploure, ja que per poder apreciar la llum que desprenen és millor quan el sol ja s’ha amagat. La veritat és que va ser molt màgic.
I per fi... última parada, a Westport, on aquí hi teníem dos objectius; veure una gran colònia de foques i surfejar. Primer vam anar a veure les foques, que eren una altre espècie, aquestes ja no es veien tant simpàtiques amb les de Curio Bay (ja ho veureu en el vídeo) però va fer molta gràcia poder veure les cries, com els hi costa caminar, i per últim, vam entrar a surfejar just a la platja del costat.
El bany va millorar un cop estàvem dins l’aigua, però tampoc va ser res de l’altre món... (de moment molta sort amb les previs no em tingut). El que si que recordem és la super hamburguesa que ens van fer en un pub que hi havia a prop, en un ambient molt familiar i rústic (i baratoooo eeeh!)
I sense temps per més, l’endemà ens vam dirigir a Picton, a on agafaríem el ferry que ens desembarcaria a Wellington, part sud de la illa nord NZ.
Familia, companys, amics i a tots, esperem que no us hagi tocat la loteria que els diners son molt dolents.
Esperem que passeu unes molt bones festes en familia i gaudiu d'elles.
Molts petons!!!
-->
Fiorland, la terra del Fiords, on els pics més alts arriben a tocar el mar.
La costa oest prometia recons i paisatges immillorables.
Com veu veure a l’anterior entrada, quan abandones la costa sud i t’endinses cap a l’oest, les muntanyes comencen agafar protagonisme, ja que aquest indret poc explotat i menys habitat conserva encara un aire autèntic. Aquestes terres son conegudes mundialment per les pel•lícules de Jurassic Park, Avatar i El Senyor del Anells, entre d’altres.
La ruta que vam escollir va començar sortint de Te Anau cap a Milford Sound, uns dels pocs fiords que s’hi pot accedir en cotxe, el viatge és llarg i la carretera que t’hi porta no enllaça amb cap altre població per tant un cop vist els fiords, has de tornar endarrere al punt de partida.
A Milford Sound s’accedeix a traves d’un túnel d’un únic carril que van estar 20 anys per construir-l’ho i només te 900 metres de llargada.
Un cop travesses el túnel el paisatge canvia radicalment ja que aquí hi plou una mitja de 6 m. a l’any, la principal conseqüència és la extraordinària vegetació i les mosques assassines, aquí anomenades sandflies. Son mini-mosques que la seva picada és més intensa que la dels mosquits, estan per tot arreu, son una pesadilla. Tenim com unes 40 picades a les cames.,..,argh!!!
Una vegada finalitzada la carretera, arribes al inici dels fiords, i si vols anar més enllà has de pagar per un tour en avió o vaixell. Nosaltres ens vam conformar en observar el bell paisatge que teníem davant, on es fonien muntanyes amb els pics nevats, cascades i la llacuna.
Un cop contemplat aquell indret i alimentats, vam tornar per on havíem vingut per anar a la següent parada, Queenstown, un dels pobles més macos que em vist fins ara. Aquí l’atracció principal és el llac que té i les diverses activitats d’aventura que s’hi realitzen. Però nosaltres, per variar, vam passar de fer-ne cap, ja que tot i semblar molt atractives, són molt cares...
Aquí només hi vam estar una tarda, ens vam limitar a donar una volta pel poble, veure la posta de sol i com no, a buscar wifi i lloc per dormir, ja que aquí, a pocs llocs et deixen acampar. A més pel matí si et veuen dormint a la furgo et piten... son uns cabroncetes!!!
Al sortir Queenstown, vam fer una parada al següent poble, on hi ha l’anomena’t Puzzle World, aquí hi pots realitzar dos activitats, per una banda hi ha un laberint que trigues entre 30 min i 1 hora en sortir-ne, i l’altre, tracta de diverses sales on en cada una hi ha diferents jocs d’il•lusió. La veritat és que va ser divertit i vam passar una bona estona sentint-nos com uns nens.
Al acabar de jugar i sense descansar ni un moment, vam agafar el cotxe i a continuar a fer kms... directes cap a la costa, on diuen que hi ha una de les 10 millors rutes costeres per fer en cotxe (diem diuen, ja que tampoc ens va sembla per tant... serà que ja em vist molt indrets esplèndids...). també era una carretera que et portava a un Jackson Bay i després havies de tornar endarrere... així que al arribar-hi ja hi vam fer nit. El poble, si es pot dir poble, eren 4 cases de pescadors amb un petit moll de fusta, però amb unes bones vistes dels pics nevats de les muntanyes i els glacials, com el Fox, que és el que vam anar a visitar nosaltres.
La visita al Fox no va ser molt afortunada, ja que el temps no ens va acompanyar i el camí per arribar-hi a peu estava tancat per risc d’esllavissaments. Tot i això vam saltar la corda per poder-lo veure encara que fos de lluny i fer unes fotos...Com podeu veure a les fotos, de poca qualitat, el glacial s’està descongelant i començaven a caure grans trossos de gel, que es veien flotant pel riu. L’impressionant d’aquest indret és que el glacial està molts pocs kms de la costa.
Continuem... ara ens dirigim a veure els anomenats ‘Glow-Worms’, traduït + o – seria cucs lluminosos (recordeu els ‘Guci Luz’?). Per poder-los veure vam haver d’esperar un munt d’hores dins la furgo mentre no parava de ploure, ja que per poder apreciar la llum que desprenen és millor quan el sol ja s’ha amagat. La veritat és que va ser molt màgic.
 | |
| Foto sense flash, així es veia tot al teu voltant en plena nit. |
 |
| Foto amb flash, es poden apreciar els petits cuc grocsi verds fluorecenst. |
El bany va millorar un cop estàvem dins l’aigua, però tampoc va ser res de l’altre món... (de moment molta sort amb les previs no em tingut). El que si que recordem és la super hamburguesa que ens van fer en un pub que hi havia a prop, en un ambient molt familiar i rústic (i baratoooo eeeh!)
Familia, companys, amics i a tots, esperem que no us hagi tocat la loteria que els diners son molt dolents.
Esperem que passeu unes molt bones festes en familia i gaudiu d'elles.
Molts petons!!!
