Vam carregar la furgo al ferry per uns $NZ 200 i en més de 3 hores, en un trajecte bastant confortable, vam arribar a la illa nord de NZ, exactament a Wellington, la capital d’aquest país.
Tal com vam entrar a Wellington en vam sortir-ne, només vam estar el temps just per aprovisionar-nos de menjar i trobar internet, per actualitzar el bloc i comunicar-nos amb la family. Fet això vam continuar la ruta, sense perdre més temps a la ciutat, ja que aquí les distancies també són llargues i per arribar al nostre primer objectiu teníem uns 400km, l’anomenada Surf Highway (Autopista de surf). És el tram de la costa sud-est de la illa nord, molt coneguda per les seves onades i el seu ambient surfero. Però la veritat és que només vam poder tenir un parell de banys en bones condicions, ja que o no teníem mar, o aquest estava desfasat.
En ruta vam trobar un escampat on la gent aprofitava per fer free-camping, però sense dutxes ni lavabos. Hi havia caravanes i autobusos que semblava que portaven tota la vida allà apalancats, com veureu a les fotos.
Ja ens tocava una bona dutxa amb aigua calenta, així que vam continuar una mica més el camí fins a trobar un càmping amb més comoditats. El vam trobar a la localitat de Opunake, situat a la falda del volcà Taranaki, i davant d’una platja on vam poder fer surf gaudint d’una posta de sol increïble, i amb unes vistes del volcà encara més sobre acollidores.
En aquesta zona ens hi vam estar uns quants dies fent gimcanes per arribar a les platges. Diem això perquè aquí part de l’encant de surfejar, és arribar a l’aigua, ja que has de deixar la furgo d’alt de la muntanya i arribar-hi a través de camps de pastura, rius i fent barranquisme.
Però als pocs dies vam haver d’abandonar aquest insòlit indret ja que va arribar un mar de més de 3 metres, així que vam continuar la ruta cap al centre i est de l’illa nord, que serà el motiu de la propera entrada.
Esperem que el tió us hagi cagat molt, ja que aquí es devia confondre de furgo i encara l’estem esperant... el que si que estem esperant són uns altres paquets que ens han enviat la family.
Fins a la propera companys! Que possiblement serà l’any vinent! Així que... desitgem que tingueu una bona entrada d’any, i que el seguim compartint a través d’aquest bloc.
Ah! Moltes gràcies als amics surferos que ens han enviat un vídeo cantant una cançó de ‘The Cramberris’ que tant ens agrada. També pel vídeo de la família de Badalona en que cantaven una nadalenca tots vestits de nadal. I òbviament, gràcies a la família per fer-nos més proper aquest nadal via telèfon, mail i skype.
-->
Tal com vam entrar a Wellington en vam sortir-ne, només vam estar el temps just per aprovisionar-nos de menjar i trobar internet, per actualitzar el bloc i comunicar-nos amb la family. Fet això vam continuar la ruta, sense perdre més temps a la ciutat, ja que aquí les distancies també són llargues i per arribar al nostre primer objectiu teníem uns 400km, l’anomenada Surf Highway (Autopista de surf). És el tram de la costa sud-est de la illa nord, molt coneguda per les seves onades i el seu ambient surfero. Però la veritat és que només vam poder tenir un parell de banys en bones condicions, ja que o no teníem mar, o aquest estava desfasat.
En ruta vam trobar un escampat on la gent aprofitava per fer free-camping, però sense dutxes ni lavabos. Hi havia caravanes i autobusos que semblava que portaven tota la vida allà apalancats, com veureu a les fotos.
Ja ens tocava una bona dutxa amb aigua calenta, així que vam continuar una mica més el camí fins a trobar un càmping amb més comoditats. El vam trobar a la localitat de Opunake, situat a la falda del volcà Taranaki, i davant d’una platja on vam poder fer surf gaudint d’una posta de sol increïble, i amb unes vistes del volcà encara més sobre acollidores.
En aquesta zona ens hi vam estar uns quants dies fent gimcanes per arribar a les platges. Diem això perquè aquí part de l’encant de surfejar, és arribar a l’aigua, ja que has de deixar la furgo d’alt de la muntanya i arribar-hi a través de camps de pastura, rius i fent barranquisme.
Però als pocs dies vam haver d’abandonar aquest insòlit indret ja que va arribar un mar de més de 3 metres, així que vam continuar la ruta cap al centre i est de l’illa nord, que serà el motiu de la propera entrada.
Esperem que el tió us hagi cagat molt, ja que aquí es devia confondre de furgo i encara l’estem esperant... el que si que estem esperant són uns altres paquets que ens han enviat la family.
Fins a la propera companys! Que possiblement serà l’any vinent! Així que... desitgem que tingueu una bona entrada d’any, i que el seguim compartint a través d’aquest bloc.
Ah! Moltes gràcies als amics surferos que ens han enviat un vídeo cantant una cançó de ‘The Cramberris’ que tant ens agrada. També pel vídeo de la família de Badalona en que cantaven una nadalenca tots vestits de nadal. I òbviament, gràcies a la família per fer-nos més proper aquest nadal via telèfon, mail i skype.
