+(1024x646).jpg)
+(767x1024).jpg)
L’accés des de la carretera
Panamericana passa per la població de Talara, sent-ne el poble més gran de
la zona i a on proveir-se ja que a Lobitos és tant autèntic que encara no
hi ha ni un supermercat que no sigui la
mateixa casa del patró o la mestressa. Un cop travesses Talara queden pocs quilòmetres fins a Lobitos però degut a l’estat de les vies, part de terra i part asfaltades,
sembla que la distància que separa les dues poblacions sigui major.
El poble de Lobitos
En aquest cas, petit no significa rudimentari. Gairebé 3 mesos són els
que portem viatjant per terres peruanes i ja tenim una idea de com són les
escasses infraestructures d’un poble i les seves llars. Lobitos disposa d’unes construccions
molt modernes, la veritat, amb uns canals per conduir l’aigua a grans quantitats,
però estem parlant del desert... Totes les obres públiques són noves ocasionant
un gran contrast amb les humils cases dels habitants. Et recorda als pobles
fantasmes de la bombolla immobiliària d’Espanya. Prop de la costa les cases són
grans, d’arquitectura anglesa i amb molta història, herència de la colonització
dels anglosaxons.
Així que ens vam preguntar com era possible que un poble tant petit i
de caire pesquer disposés d’unes infraestructures tant modernes? La resposta la
tens a la vista, com dèiem, tant a terra com a mar, i és que està ple de perforacions
petrolieres, provocant un paisatge poc comú.
A on dinar?
Resulta que hi ha un menjador
social a on hi van els treballadores de la Municipalitat i també la gent
sense gaires recursos. El menú és complert, és a dir, una súper sopa de primer,
un bon plat de segon amb arròs, carn i ensalada i per empassar-ho bé un suc
natural o jugo, com li diuen aquí.
Tot això per tant sols 4 soles, és a dir, 1 euro per persona. Així que com ja
us podeu imaginar, cada dia reservàvem pel dia següent, pràcticament sortia més
barat menjar aquí que comprar.
+(709x1024).jpg)
El nostre espai
Vam trobar el lloc perfecte per parar l’autocaravana durant una
setmana, aquest lloc es troba entre el Hostel
El Muelle i la Posada la Casa de Darwin, matrimoni que lloguen habitacions i
donen tot tipus de serveis als surfistes. En Darwin és un surfista local del
spot Piscina i també shaper, realitzant un treball molt bo en
la reparació de taules de surf i qui ens va regalar un parell de consells per
millorar la nostra tècnica en reparar taules.
En tot Perú aquest ha sigut l’únic indret que hem tingut problemes per
aconseguir aigua per omplir els tancs de l’autocaravana, degut a les
restriccions que pateixen i l’elevat preu que s’ha de pagar ja que el sòl és
àrid i desèrtic. Però en Darwin i la seva esposa ens van oferir la seva aigua
sense pensar-s’ho ni un moment.
Vam compartir més d’un àpat amb aquest jove i agradable matrimoni i el
seu fill, com ja és costum l’Òscar els hi va cuinar una truita de patates i la
Cris va preparar pa amb tomàquet. Sense pretendre-ho ha esdevingut un ritual
del viatge, preparar aquest menú amb qui construïm una amistat en pocs dies degut
al ritme del viatge, potser és una amistat de pocs dies però per això no deixa
de ser intensa.
L’indret dissenyat per aparcar i acampar és just davant l’onada de
Lobitos, més al sud. L’àrea disposa d’un pàrquing gran, amb lavabos i
vigilància nocturna. No us sabríem dir el motiu de perquè no ens van quedar
aquí i vam preferir dormir al nostre spot particular i solitari... Suposem
perquè per aquesta temporada funciona millor la onada de Piscina que la de
Lobitos, ja que els spots que teníem a prop eren de Piscina i El Muelle.
Reconvertint un longboard a
shortboard
I com ens vam conèixer amb el
Darwin? Recordeu el nostre estimat longboard comprat a Austràlia al primer
viatge al 2010 i que vam partir per la meitat fa unes setmanes a Xile? Doncs
amb el tros de taula de surf que va quedar vam decidir convertir-ho en una
shortboard de 5’2 peus. Vam dissenyar el shape que hauria de tenir la nova
taula i la vam començar a llimar... però els dies anaven passant i no avançàvem
gaire, sense les eines necessàries la feina es feia interminable... I ves per
on vam conèixer en Darwin, ja que buscàvem algú que ens podés ajudar a
acabar-la i el qual ens transmetés confiança. Ell va ser. I una bonica relació
vam començar per mantenir-la durant tota l’estada a Lobitos.
Els surf spots de la badia de Lobitos
La badia
de la població de Lobitos té 3 onades;
Lobitos, El Muelle i Piscina, de sud a nord. Nosaltres vam poder surfejar
tant Lobitos com Piscina, però no el Muelle, ja que era una onada seca, a la vora de la costa i molt ràpida, principalment hi surfejaven body-boards. Us expliquem en més detall les característiques de cada surf spot a l'entrada dedicada corresponent, però aquí us deixem algunes fotos i el vídeo!
Les postes de sol...
I per acabar mostrem un parell de fotos de les màgiques postes de sol
que vam contemplar a Lobitos, la
veritat és que cada caiguda del sol va ser diferent i ben especial; com heu
anat veient les postes de sol del Perú son...
- Fi -
