Gran dilema el que vam tenir… Anar o no anar al nombrat Desert d'Atacama? Valia la pena fer
1.000 kms? Durant varis dies li vam estar donant voltes… Però finalment vam posar
rumb a les càlides terres del interior de Xile. Abans de continuar amb les
historietes i les fotos, us deixem el vídeo resum d’aquest lloc tant peculiar!
Link del vídeo http://youtu.be/yu9h26KyYN8
Quan portàvem conduint uns 200 kms des de
Antofagasta (que es troba a la costa) l'Òscar va notar que li començava a faltar aire al respirar…
Vam mirar l'altímetre i ja marcava 3.290
m d'altitud! La Cris es va passar tot el trajecte estirada al sofà de
l'autocaravana ja que encara estava amb antibiòtics pel queixal del seny i el
cos el tenia sense energies, l'elevada altitud no l'ajudava gens i ja es podia
preveure que l'estada a San Pedro de
Atacama no seria gens fàcil per ella… El camí cada vegada s'anava
convertint més àrid i sec.
L'entrada al poble de San Pedro de Atacama ens va tranquil·litzar una mica, al veure que
encara conservava un cert encant tot i ser el campament base de tots els
turistes que volen visitar el desert, el Valle
de la Luna, el Valle de la Muerte
i el famós Salar de Yuni a Bolívia. De seguida vam trobar un bon lloc per
aparcar l’autocaravana, vam donar una volta i vam planificar quines activitats
faríem i com les podríem fer sense gastar-nos gaires diners. Ah! De seguida vam
buscar fulles de coca ja que segons diuen ajuden a no tenir mal d'alçada que tant
fa patir als turistes que visiten el poble degut a que es troba a uns 2.500m i
per arribar-hi hi ha trams de fins a 3.500m. Unes quantes infusions d'aquesta
planta sagrada i ancestral pels peruans i, fora problemes!
Salar de Atacama
Realment hi ha varis salars a la zona que hi pots
arribar en vehicle o en bicicleta, tot i que aquesta última opció és bastant
bèstia… Ja que pots estar tranquil·lament 2 o 3 hores sota el sufocant sol, de
fet en més d'una ocasió, els ciclistes ens van parar demanar-nos aigua ja que
no podien més… i és que com bé diu el nom, és un desert i amb totes les
lletres.
Bé, com dèiem hi
ha varis salars però resulta que si no t'informes bé et fan pagar per
banyar-te a les cristal·lines aigües les quals tenen una saturació de sal tant elevada que sures literalment. Resulta que
alguns dels salars tallen molt, els trossos de sal són com trossos de cristalls
molt esmolats. Nosaltres rebels a pagar vam continuar conduint i després de fer
bastants kms, des de la llunyania podíem visualitzar una gran extensió blanca,
així que ens hi vam acostar tant com vam poder, però a 500 metres vam haver
d'estacionar i continuar a peu. El camí
va ser difícil i dolorós… ja que a cada passa t'enfonsaves i al mateix
temps les capritxoses formacions salines et tallaven els turmells… Al final ens
van quedar les cames com uns quadres i de fet, a dia d'avui encara tenim
cicatrius… Però bé, tot sigui per tenir una mica d'aventura i estalviar uns
calers!
Finalment vam arribar al salar i com no podia ser
d'una altra manera, no hi havia ningú ja que l'accés era complicadíssim i… com
tampoc podia ser d’una altre manera, era dels salars que tallaven… I quin mal
altre vegada però… que maco i curiós! Realment flotaves com si fossis un tap de
suro! L'indret et deixava sense paraules…
És un paisatge que mai havíem presenciat encara que algun salar que altre
havíem vist, però cap com aquest! Per no enrotllar-nos més us ho intentem
mostrar en format de fotos i amb el vídeo.
Al eixugar-se l’aigua del cos vam tenir la sorpresa
de que tot el cos quedava literalment recobert de sal i la roba totalment
encartonada. Quan per fi vam aconseguir tornar a l’autocaravana vam conduir
fins a les dues llacunes d’aigua dolça anomenada ‘Los ojos del salar’. Ens vam
fer un bon bany i a dinar.
Valle de la Luna
Com bé intenta explicar el nostre amic Niko en el
vídeo, aquesta vall és famosa per
assemblar-se a la Lluna. En aquest cas, ens va tocar pagar… Dins la vall
pots visitar unes coves ben curioses, pujar muntanyes lunars, dunes infinites i
gaudir d'uns paisatges totalment abstractes que realment sembla que t'hagis
transportat a un altre planeta.
Valle de la Muerte
No sabem exactament perquè es diu així, però per
nosaltres mortal va ser el camí fins arribar a la gran duna apta per practicar sandboard,
és a dir, snowboard però lliscant sobre sorra enlloc de neu!
Diem que va ser mortal el camí ja que vam tenir
varis ensurts, trams irregulars, trams que s'havien ensorrat i d'altres que ens
feien anar a 3 rodes! per sort només vam perdre una petita part del para-xocs
de darrera…
L'experiència de lliscar sobre sorra va ser molt
divertida i per l'Òscar i el Niko potser una mica menys… després de quedar ben
enfarinats de sorra al caure.
Corre corre a veure la posta de sol! Vam conduir amb
els últims raigs de sol fins a situar-nos a un punt clau a on pots gaudir de
com cau el sol per darrera del Valle de
la Luna, formant unes ombres i siluetes ben espectaculars! La veritat és que
va ser una posta de sol màgica.
Pots visitar el següent link per més info de San Pedro de Atacama: http://www.sanpedronline.cl
Bé, ens acomiadem fins a la propera que si tot va sobre el previst, ja serà des del 4rt país d’aquesta aventura per Amèrica... Perú!
