Dins del gran i natural Parc Nacional de Sta. Teresa que està protegit, controlat i preservat pels militars hi trobem a banda de gran abundància de vegetació i fauna inofensiva, una successió de platges en forma de gran badies protegides per formacions rocoses a una banda, deixant pas a quilometres de platges semi salvatges només interrompudes per boscos d'eucaliptus que ens han recordat molt a Austràlia o la part més natural de Galicia, hi faltaven els koalas.
Una de les platges que més ens va agradar va ser La Moza, aquesta ens va recordar molt a la nostra estimada platja d'Aiguadolç (Sitges), no sabem exactament si per la disposició de les roques en forma d'espigó o la seva onada trencant de dretes suau i plana. la qual dóna molt joc si fas surf amb taula llarga i/o amb volum.
En aquesta sessió la Cristina va escollir millor la taula que l'Òscar, surfejant onades llargues i gairebé sols a l'aigua. L'aigua estava bastant freda, uns 14 graus però el sol i l'encant de l'entorn convidaven a gaudir del lloc entre sèrie i sèrie d'onades que trencaven suaus des del final de les roques i mantenint-se fins arribar a la sorra de la platja. Un petit longboard paradise, podríem dir. A més, amb la bona companyia de la Cris (germana del Òscar) i l'Andrés (Uruguaià parella de la Cris).
|
Cris C. |
|
Cris C. i Òscar |
|
Òscar |
|
Andrés |
|
Andrés |
|
Cris A. i Andrés |
A la propera entrada us explicarem un altre surfspot del Parc Nacional de Sta. Teresa, tot i que ja estem a Argentina encara ens queden costes per explicar-vos de Uruguay. Una abraçada!