INDIA: Bangalore (Parte II) #07.2

2011-05-04


El grup d’amics de l’Arvind es composava, principalment, pel seu germà, el Kupi i el Gottam, que son amb els que vam compartir més dies. Tant els amics com la família aquí són un factor molt important a les vides, just plegar de treballar ja comencen les trucades per sopar o prendre una copa. Òbviament, també ens va sorprendre que entre les amistat no n’hi hagués cap de femenina (...)

Com ja sabíem, els homes van agafats de la mà pel carrer i es toquen com si fos la seva parella amb accions que per nosaltres amb la cultura que hem rebut tenen inherentment un altre significat, paral•lelament existeix una gran comunitat homosexual, bisexual o hermaflodita molt integrada a la cultura índia.

De seguida vam esbrinar que el grup d’amics pertany a una casta ben posicionada, ja que es nota de seguida amb la seva actitud. La diferència entre els pobres i la gent no pobre (per no dir rics, ja que queda massa gran aquesta paraula) és abismal, no només en la forma de vestir, sinó en la forma de pensar, parlar i fins i tot, en la manera de moure's. Vam estar molt a gust amb ells i vam poder compartir algunes xerrades interessants, alguna cosa se’ns va escapar, ja que el seu anglès, a part de ser molt millor que el nostre, es fa complicat amb el seu accent tant peculiar.

Qui té un cert nivell de vida paga una petita quota mensual per gaudir d’un Club Social que té la majoria dels barris. Poden gaudir d’una immensa piscina, pistes de tennis, zones verdes i alcohol a preus ridículs enmig de la megacity i la pobresa. Una nit ens hi van portar a sopar, va anar bé per canviar una mica d’aires però no ens vam salvar de menjar més picant! Però ara ja amb uns estomacs més ‘rangers’.


L’estil de vida que vam veure amb els nous companys ja no el tornaríem a veure més en el que queda de viatge, ja que ens van mostrar un parell de locals cosmopolites on la joventut intentava ser moderna i capitalista... Potser ho resumeix el simple fet però interessant de que per primer cop en 9 mesos teníem el sentiment de que potser no anàvem vestits per l'ocasió. Tot i així encara els hi queda una mica de camí per recórrer, ja que les noies no deixen d’estar en segon pla i la majoria tancades a casa, però vam ser afortunats i vam poder veure una noia amb una samarreta de tirants! Increïble, eh?! Les següents fotos s'aproximen una mica més a la realitat;





Però li podem trobar un tret positiu, ja que un bilió de persones consumint al ritme occidental seria totalment insostenible pel planeta, si no ho és ja!

D’altres nits van venir a fer la copa (aquesta gent cada nit drinking drinking) a casa nostra i segons petició del Kupi, vam preparar un parell de litres de sangria! Tot i que no ens encanta, crec que ens va assentar com la millor sangria que hem begut mai! Records de la nostra terra (encara que no sigui una beguda catalana), tant llunyana i estimada... ;p

Una altre diferència és que aquí beuen mentre quedi menjar, si s’acaba el menjar paren de beure... i nosaltres que primer sopem i després a fer la 'copichuela'! Així que l’Arvind va portar els fogons elèctrics i el seu germà a cuinar per poder fer les copes a Ca el Kupi! El whisky el barregen amb aigua i mai amb begudes refrescants, diuen que és la causa del mal de cap de l’endemà.




Els dies passen lentament tenint la sensació d’estar empresonats a l’apartament ja que no tenim sort en la troballa d’un vehicle per llogar sense que ens fotin el pal. Veient de quina manera tant brutal regne el caos a les carreters d’aquest país, vam decidir avortar la missió i passar-nos al cotxe, molt més segur, i més tenint en compte que la moto està per sota a l’escala de prioritats i per sobre, els camions o busos més grans i pesats que em vist mai!




Diem que no hem tingut gaire sort fins ara en la cerca del vehicle ja que aquesta aquí no és com a la resta de països que com ha mínim hi ha alguna empresa pròpiament dita que s’hi dediqui. També pot ser perquè aquesta ciutat no és de les més turístiques i ens ho fa més complicat. Per exemple, un dia ens vam desplaçar per trobar-nos amb una empresa i parlar de les condicions, i ens vam trobar negociant preus en una habitació mida caixa de llumins, assentats al terra i el tiu a part de ser més que estrany ens deia coses encara més estranyes; que es queda els passaports mentre tinguem el cotxe, les nostres dades personals, les del Arvind, deixar una fiança desmesurada... Allà mateix vam trucar al Arvind i després d’interncanviar-se algunes paraules en indi ens va dir que marxéssim d’allà, no hi ha com tenir un amic autòcton en aquests mons (i més consells que ens va donar per la resta del viatge, gràcies!).

Una altre cosa sorprenent és les adreces de les cases i edificis, ens referim que aquí la direcció d’una casa, per exemple, és a base de 4 o 5 landmarks (punts de referència), no és tant senzill com dir vull anar al carrer ‘X’ amb numero ‘n’, no no. Ni els taxistes saben les direccions, així que quan et mous per allà o saps exactament quins punts de referència dir per arribar-hi o, més val que et sigui igual a on et deixi el taxista...



Així que amics i amigues, així esta el tema. Cada dia amb una calor sufocant, evitant anar al centre de la city i menjant picant amb una concentraciókaos, tranquils i podent gaudir de la terrassa que tant hem valorat. Ok.,., dormíem al terra però teníem un company de pis 'caxondíssim' i ens sentíem com a casa enmig d’un nou món esperant a mostrar-se.

La veritat és que aquesta entrada ha sigut complicada, aparentment és fàcil ja que de temes per parlar no falten, però el complicat és com ho expliques per transmetre exactament el que sents.,.,. òbviament des d’un punt de vista subjectiu, que en el fons, és del que es tracta, les nostres impressions per aquests mons...

Namaste!

(Per cert, estem al dia de les manifestacions i protestes dels darrers dies a Espanya i més països de la zona euro. Si voleu tenir més informació dels que està succeint mireu el següent enllaç que en fa un bon resum) 

Wikipedia Democracia real ya.


Fins a la propera amics i amigues, familiars i vaques en vinagre!





T'ha agradat l'entrada, fes una donació per poder continuar amb LanostraVolta.