Hola companys,
El següent spot que vam anar a surfejar va ser Papara, situat a la part sud-oest de l’illa de Tahiti. Aquí vam anar un parell de dies, alguns trajectes utilitzant el bus i d’altres fent auto-stop. Com sempre les aventures per arribar a qualsevol indret de l’illa...
Vam acabar surfejant a Papara perquè el mar va pujar bastant, com que el mar entrava de sud, l’onada de Teahupoo estava massa gran per surfejar-la nosaltres per primera vegada.
 |
| Onada de Teahupoo, no s'aprecia gaire però l'onada té tres cossos i està feta des de 500 m. |
La platja de Papara és de sorra negre i hi arriba un riu, on els nens estan tota l’estona jugant amb el body-board ja que és fa una onadeta a la desembocadura. Aquí vam descobrir a quina hora pleguen els nens de classe, ja que s’omple tota la platja de xavalets. De seguida vam notar que és una platja molt concorreguda pels tahitians.
Aquí hi ha 3 onades, la onada més propera i que trenca sobre la sorra, podríem dir que és com la nostra estimada, bruta i corrupta platja de la Barceloneta. En aquesta onada és on vam passar gran part del temps.
Després hi ha un petit reef a l’esquerra de la platja, només apte per body ja que trenca sobre corall xuclant molta aigua i deixant-te a l’aire a l’hora de fer el take-off. L’Òscar va intentar agafar unes onades però ràpidament va veure que no valia la pena el risc que comportava la petita i perillosa onada.
L’onada més important de Papara és Maoti, situada a uns 400 metres de la sorra i que només trenca quan el mar està gran. Com veureu a les fotos és una onada de gran qualitat i molt potent que també trenca sobre una gran barrera de corall. Ens va impressionar molt la forma perfecte de trencar i sobretot els surfistes sortint de dins del tub a l’última secció de l’onada.
Tradició Tahitiana
Aquí encara mantenen una costum de fa molt temps, aquesta tradició diu que cada cop que neix un fill o una filla, els pares han de plantar un arbre.
El nostre company, Thiago, després de viatjar per tot el món surfejant les onades més celebres va arribar a la illa fa uns 4 anys amb la seva parella embarassada. Ell va continuar la tradició i al néixer la seva filla, Tania (que significa ‘Gardènia’ en tahitià), va plantar l’arbre de la foto, ara ja fa uns 3 anys.
La vida amb el Thiago
Els dies van passant i les coses també van canviant. Nosaltres cada dia estem més bé i més relaxats, com és d’esperar envoltats de natura, fruita i animals, i un riuet ple de mosquits que ens fa la vida impossible. L’únic problema és que entre que estem a la punta més primitiva de l’illa i el precari servei de bus, els dies són molt poc productius, cada dia l’hem de dedicar enterament en fer una cosa, i si volem anar a surfejar és un calvari! Hem passat de dormir sobre rodes, a no tenir transport, però per altre banda, hem anat a parar a un indret meravellós.
La relació amb el Thiago no és dolenta, tot i que comencem a entendre algunes coses... com per exemple com és que ara viu sol, sense la novia ni la filla. També veiem com la vida que porta no és contra productiva a curt termini, però a llarg termini ja es comença a notar... tot el dia pràcticament sol, sense cap distracció a part de surfejar una única onada, la de Teahupoo, i això si entra suficient mar com per funcionar, i si té contacte amb algú només és amb els tahitians, i aquest estan tot el dia bevent i fumant.
Per sort va complir una de les promeses que ens va fer, que era la mosquitera per l’habitació. Massa tard ja que teníem els cos ple de picades, però bé val més tard que mai...
Ja fa 5 mesos que voltem pel món, el temps passa molt ràpid, molt més que quan estàs a casa però en sí els dies sembla que tingui més de 24 hores...
La propera entrada serà sobre el surfing Teahupoo. Fins llavors, molts petons a tots i ens veiem per la red.
