THAITI: Papenoo #04.2

2011-01-16

Haere mae, benvinguts de nou a Tahiti.

Avui us explicarem les aventures de Papenoo, com hi vam arribar i com vam aconseguir tornar a casa. També vam adoptar un gatet bastant lleix però molt simpàtic al qual vam anomenar Glassy (també te a veure amb el mar, com el nostre estimat Swell).

Com ja us vam explicar, casa Thiago està a la punta més sud-est de l’illa, es a dir al cul del món de Tahiti, on només hi arriba un bus cada 1,5 hores, sent-ne l’últim a les 7 de la tarda i el primer a les 3 del matí. Això si vas per la costa sud, però si la teva intenció és anar a fer surf a Papenoo que està a la part nord, a uns 80 km de Teahupoo. L’últim bus surt cap a casa a les 5 i dura 2,5 hores en arribar fent un transbord. A més s’ha de tenir en compte que dissabtes i diumenges no hi ha busos...també comentar que no hi ha parades establertes i els horaris poden variar uns trenta minuts amunt o avall. Un caos a tenir en compte a l’hora d’anar a esperar el bus.

Un cop fet el cheking de les onades i veient que a Papenoo podien entrar onades, vam decidir aventurar-nos-hi. Era el primer cop que agafàvem bus per anar a la costa nord i va ser tot una experiència que vam poder compartir amb els Tahitians.


El primer bus és de Teahupoo a Taravao, uns 45 minuts, que és el primer poble amb una mica de civilització. Aquí fots un crit per baixar-te i esperes una hora a que passi el bus cap a Papenoo.



Després de 3,5 hores de transport i esperes, vam arribar al destí. Sort que encara hi quedaven onades... vam surfejar fins a saciar les nostres ànsies ja que portàvem uns quants dies sense mullar el cul. Papenoo és un beach break de sorra i pedres, te més de 4 km de llarg i hi ha molta gent ja que és la única part de l’illa que rep onades provinent del nord.










Un cop remullats recollim els trastos i preguntem pel bus...(aquí encara no sabíem res d’horaris) i la sorpresa va ser que l’últim bus havia passat feia una hora...ups!!!...i ara que fem?

Sort que la Cristina i la seva labia incontrolada va enrotllar-se amb un tahitià i la seva filla, el Polo i la Teharo. Ells van decidir portar-nos a Teahupoo amb prèvia parada a casa seva per degustar unes papaies i canviar de cotxe.
Ja que al primer cotxe era una ranchera de tres places no hi cabíem tots a davant, la filla va anar darrera estirada i tapada amb mantes per no ser vista per la poli mentre anava plovent sense parar. Nosaltres a davant amb el pare intentant intercanviar paraules en francès i tahitià, ens en va ensenyar unes quantes com miti, mahana, eua, oha i arremiti, és a dir: mar, sol, pluja, amics i onades.
La veritat és que va ser un regal que no ens esperàvem. Imagineu-vos a 80 km de casa i sense forma de tornar i caient la nit...

Al arribar a casa els vam convidar a passar i xerrar una estona, el Thiago estava molt preocupat per nosaltres i va flipar amb tot plegat. Però va veure que ens sabem espavilar.


Polo, 60 anys i surfejant des dels 7 anys. Nomes veure,l ens va cridar l,atencio, aqui encara no sabiem que ens quedariem sense transport i ell ens portaria a casa.
Vam tornar més dies a surfejar a Papenoo alguns en bus i molts d’altres fent auto stop.
Un diumenge que no hi havia busos, vam fer autoestop a Taravao par anar a fer surf i va para un Tahitià d’arrels xineses que parlava el castellà perfectament ja que el seu professor d’escola resulta que va ser un espanyol exiliat de la guerra civil.
Total que el xinès ens va voler porta tot i que ell vivia alla mateix. Prèvia parada a casa seva per degustar la fruita de la passió i d’altres que no sabem ni com es diuen i ensenyar-nos tota la casa, ens va portar 50 km per deixar-nos a Papenoo i tornar cap endarrere.
D.ell vam aprendre moltes coses com; perquè no volen la independència el Tahitians i ja estan bé sota la tutela del Francesos, i es que la poca serietat que regna a l’illa i els pocs serveis de que gaudeix es gracies a la colonització francesa...

Els dies a casa Thiago passaven entre tempesta i tempesta, remullades a la platja i jugant amb el nostre nou amic Glassy, aquest gatet lleix però simpàtic que vam adoptar amagant-nos del Thiago que no volia gats a casa tot i que ell va ser el primer en donar-li de menjar “aquest noi està ple de contradiccions i ens feia anar de bòlit amb les seves neures”.



Fins a la propera on explicarem la onada de Papara i mes historietes d'aquesta illa del Pacific.

Salut i que us arribi ja la primavera i us alteri la sang i aquestes coses..molts petons.
-->