Kia Orana, Haere mai. Hola i benvinguts.
Va ser just posar el primer peu a terra de l’aeroport, que ja vam poder percebre l’ambient relaxat d’aquestes 14 illes remotes del pacífic, i com era d’esperar, el seu característic clima tropical sinònim de calor i humitat, i com estem en temporada humida, pluges cada tarda.
Va ser just posar el primer peu a terra de l’aeroport, que ja vam poder percebre l’ambient relaxat d’aquestes 14 illes remotes del pacífic, i com era d’esperar, el seu característic clima tropical sinònim de calor i humitat, i com estem en temporada humida, pluges cada tarda.
Volar a Rarotonga és relativament econòmic des de Auckland (NZ), ja que aquestes illes són una colònia dels neozelandesos. Conseqüentment els habitants han adoptat moltes de les seves costums; conduir per l’esquerra, la parla anglesa i les innumerables esglésies cristianes. Els autòctons són Maoris, de descendència polinèsia, i parlen la seva pròpia llengua, tot i que no tant com el català a la nostra estimada terra, degut a que els anglesos estan imposant les seves lleis i hàbits, en contra de la pròpia cultura nativa, i la majoria dels autòctons utilitzen el anglès per comunicar-se entre ells i com no, mantenen part de la bandera Anglesa al igual que Austràlia, New Zealand, Amèrica del Nord...
A destacar també els preus elevats de la gran majoria de coses de primera necessitat com una ampolla d’aigua de 3l. 4 euros eh!!! Cabrons. Soposem que al ser una illa tant petita i no tenir recursos propis per explotar tot ha de ser importat i això fa que la vida sigui molt cara.
El viatge amb avió va durar més de 3 hores i va ser més tranquil del que ens pensàvem, tot i que no ens van donar de menjar, coses del low cost... Al aproximar-nos a la illa vam poder gaudir d’unes bones vistes; totes les illes estan envoltades de corall, frenant així el mar que entra, creant llacunes d’aigua turquesa i una rica vida marina, la contrapartida és que ens deixa a nosaltres sense onades...també hi ha petites illes de sorra farcides exclusivament de cocoters.
Les 3 illes petites que podeu veure a la part esquerra dins la llacuna, és a on ens vam relaxar durant aquests dies.
Al arribar al mini aeroport, ens va rebre una dona maori que ens va portar directament al nostre allotjament, Vara’s Beach Club, sense ser uns dels turistes que els rebien amb collarets de floretes...
Les 3 primeres nits les vam passar en el ‘garito’ més luxós que ens em permès fins avui, una habitació gran, un llit enorme, amb bany i dutxa. Yeah! Les 2 nits següents ens vam canviar a una habitació més petita i sense bany, però més acollidora i econòmica (hem d’anar amb compte de no habituar-nos als luxes! ;p).
Aquest petit resort està situat a la costa est, davant la llacuna d’aigua turquesa més gran de l’illa. Disposa d’una gran cuina comuna, nevera, una zona solàrium davant el mar, amb habitacions compartides, individuals o villas. Quasi cada tarda la gent sortia a navegar amb les seves cometes pel lagoon (llacuna), és un molt bon indret pel Kite-Surf però no pel surf, ja que el reef té poques obertures per que entri el mar, i les poques que hi ha, no formen onades gaire surfejables...
Una tarda en marea baixa van decidir fer una volta per les petites illes que hi havia davant el resort, l’experiencia va ser formidable, caminar per sobre dels esculls de corall intentant no trepitjar cap tipus de forma animal marina com serps, eriçons gegants, cucs fluorescents semblants a un cucombre o estrelles de mar blaves grans com un cap.
Aquí la majoria de la gent es mou amb scooters 125, donat que només hi ha una carretera de 30 km que voreja la illa sent les distancies molt petites. Així que nosaltres també en vam llogar una. El govern, per fer una mica de diners, al•lega que el carnet de conduir internacional no és vàlid per les Cook Islands (CI), ja que no es consideren les seves carreteres internacionals... i a més, necessites comprar el carnet nacional de CI. Si tens el carnet de conduir espanyol has de pagar una taxa de 20$ per obtenir el de CI, però si només tens el carnet internacional, has de fer l’examen de practiques per un mòdic preu de 5$.
Nosaltres ens va tocar fer les pràctiques, ja que només portàvem el carnet internacional... però per 5$ va valdre la pena l’experiència i l’examen va ser tant senzill com el ritme de vida que es respira aquesta illa. Tractava de passar els obstacles fent eslàlom, parar recolzant un peu a terra, mitja volta, tornar altre cop amb l’eslàlom i fer un Stop.
L’examinador quasi que no ens deixa fer l’examen, es pensava que la Cristina, no el passaria, deia que la moto era massa gran per ella, però això no va ser un problema acostumada a conduir per Barcelona...al acabar d’examinar-se el policia va dir-li a l’Òscar: Good girl, good girl.
Continuarà.....
-->A destacar també els preus elevats de la gran majoria de coses de primera necessitat com una ampolla d’aigua de 3l. 4 euros eh!!! Cabrons. Soposem que al ser una illa tant petita i no tenir recursos propis per explotar tot ha de ser importat i això fa que la vida sigui molt cara.
El viatge amb avió va durar més de 3 hores i va ser més tranquil del que ens pensàvem, tot i que no ens van donar de menjar, coses del low cost... Al aproximar-nos a la illa vam poder gaudir d’unes bones vistes; totes les illes estan envoltades de corall, frenant així el mar que entra, creant llacunes d’aigua turquesa i una rica vida marina, la contrapartida és que ens deixa a nosaltres sense onades...també hi ha petites illes de sorra farcides exclusivament de cocoters.
Al arribar al mini aeroport, ens va rebre una dona maori que ens va portar directament al nostre allotjament, Vara’s Beach Club, sense ser uns dels turistes que els rebien amb collarets de floretes...
Les 3 primeres nits les vam passar en el ‘garito’ més luxós que ens em permès fins avui, una habitació gran, un llit enorme, amb bany i dutxa. Yeah! Les 2 nits següents ens vam canviar a una habitació més petita i sense bany, però més acollidora i econòmica (hem d’anar amb compte de no habituar-nos als luxes! ;p).
Aquest petit resort està situat a la costa est, davant la llacuna d’aigua turquesa més gran de l’illa. Disposa d’una gran cuina comuna, nevera, una zona solàrium davant el mar, amb habitacions compartides, individuals o villas. Quasi cada tarda la gent sortia a navegar amb les seves cometes pel lagoon (llacuna), és un molt bon indret pel Kite-Surf però no pel surf, ja que el reef té poques obertures per que entri el mar, i les poques que hi ha, no formen onades gaire surfejables...
Una tarda en marea baixa van decidir fer una volta per les petites illes que hi havia davant el resort, l’experiencia va ser formidable, caminar per sobre dels esculls de corall intentant no trepitjar cap tipus de forma animal marina com serps, eriçons gegants, cucs fluorescents semblants a un cucombre o estrelles de mar blaves grans com un cap.
Aquí la majoria de la gent es mou amb scooters 125, donat que només hi ha una carretera de 30 km que voreja la illa sent les distancies molt petites. Així que nosaltres també en vam llogar una. El govern, per fer una mica de diners, al•lega que el carnet de conduir internacional no és vàlid per les Cook Islands (CI), ja que no es consideren les seves carreteres internacionals... i a més, necessites comprar el carnet nacional de CI. Si tens el carnet de conduir espanyol has de pagar una taxa de 20$ per obtenir el de CI, però si només tens el carnet internacional, has de fer l’examen de practiques per un mòdic preu de 5$.
Nosaltres ens va tocar fer les pràctiques, ja que només portàvem el carnet internacional... però per 5$ va valdre la pena l’experiència i l’examen va ser tant senzill com el ritme de vida que es respira aquesta illa. Tractava de passar els obstacles fent eslàlom, parar recolzant un peu a terra, mitja volta, tornar altre cop amb l’eslàlom i fer un Stop.
L’examinador quasi que no ens deixa fer l’examen, es pensava que la Cristina, no el passaria, deia que la moto era massa gran per ella, però això no va ser un problema acostumada a conduir per Barcelona...al acabar d’examinar-se el policia va dir-li a l’Òscar: Good girl, good girl.
Continuarà.....
