Hi yal!
Aquesta és l’última entrada de NZ, que escrivim des de la gran city de Auckland un dia abans de marxar (però com ja sabeu, anem amb retard al publicar-la), on hi adjuntem 4 fotos i les nostres sensacions d’aquest país.
Aquesta és l’última entrada de NZ, que escrivim des de la gran city de Auckland un dia abans de marxar (però com ja sabeu, anem amb retard al publicar-la), on hi adjuntem 4 fotos i les nostres sensacions d’aquest país.
Com tots els viatges, aquest també va acabar a una ciutat, en aquest cas, Auckland, on el dia 7 de gener tenim el vol cap a les desconegudes Cook Islands, exactament, la illa de Rarotonga.
Vam passar un parell de dies a la ciutat, en aquest no vam fer res de turisme, no ens cridava gens l’atenció. La major part del temps la vam passar perseguint els dos paquets que ens havien enviat la família, però malauradament només en vam aconseguir rebre un (el més gran). L’altre paquet, em donat ordres a la oficina de correus que el reenviïn cap a Tahiti, on esperem rebre’l sense més entrebancs...
La ciutat de Auckland està vora del oceà però protegit d'ell, així que gaudeix d’un gran port internacional. Té un parell de platges que es poden surfejar, la més important és Piha, que per arribar-hi has de fer una excursió de prop d’una hora amb la furgo. Com veureu a les fotos, el dia que hi vam anar el mar estava desfasat i no vam poder fer surf, així que vam tornar a la city, on vam sopar a un Turc que ens va agradar tant, que vam repetir el dia següent!
Aquí us deixem constància de com hem viscut al llarg d’aquest mes a NZ, que quasi va ser el mateix pels 3 mesos a Austràlia;
http://www.youtube.com/watch?v=MjKVNh1kqUg
Sensacions NZ:
Sincerament, ens esperàvem més d’aquest país. Els seus atractius principals que nosaltres creiem que hi trobaríem, han estat destrossats pel propi ésser humà. Per exemple, més de la meitat dels seus boscos han estat talats per dos objectius; per una banda, vendre la fusta resultant de la tala, i per l’altre banda, crear camps de pastura.
Ens va fer molta gràcia uns cartells publicitaris on irònicament deien que cuidéssim els boscos, que sense ells no hi ha vida.
Específicament deia (aprox); Take care our forest, they are bussy saving the world ‘Cuideu els boscos, que ells estan molt ocupats salvant el món’.
Massa irònic! Ja que al llarg de la nostre ruta, ens vam trobar molts cementiris d’arbres com el que us mostrem;
Un altre punt a destacar és el tracte que reps de la gent. Aquí hi ha dues ètnies clarament diferenciades; hi trobes els anglesos i europeus, i per l’altre banda, els maoris.
Els neozelandesos majoritàriament son tancats i freds, mentre que els maoris, són més oberts i ‘passotes', tot i que encara la seva culturització està en un nivell inferior a la occidental.
Potser si no vinguéssim d’Austràlia no haguéssim notat aquesta diferència abismal entre l’acolliment rebut pels neozelandesos i els australians, realment els australians són molt amigables i oberts, fins i tot, et sorprèn gratament.
També comentar que l’obesitat entre la població és bastant preocupant, degut al gran consum de menjar ràpid ‘fast food’ i els innumerables McDonal’s, estan a cada cantonada, contribuint a ¬¬fomentar les dietes poc equilibrades.
Viatjar amb furgo per NZ ens ha donat més problemes dels que esperàvem (amb això també es diferencia molt amb Austràlia). Aquí no està ben vist viure en una furgo, i encara menys si ho fas fora d’un càmping, tot i això fer la ruta amb furgo és molt aconsellable per la llibertat que et dóna. I més tenint en compte, que de tots els càmpings que hi vam fer nit, només en vam pagar un, ja que és tant fàcil entrar-ne com sortir-ne.
Referent al surf... no és un destí idíl•lic, tant per la baixa temperatura de l’aigua com pels baixos períodes de les onades, degut a que NZ es troba molt a prop del pol sud a on es formen les grans borrasques, contribuint al curt recorregut de les onades. Això no vol dir, que no hi hagi surf i que no hi hagin bones onades.
I com sempre, intentarem, posar a l’última entrada de cada país una foto de la matricula del vehicle utilitzat;
Finalment aquesta entrada l’hem publicat des de Tahiti, on hi acabem d’arribar... això promet, i ja tenim unes bones historietes per explicar... Fins a la propera amics!
-->Vam passar un parell de dies a la ciutat, en aquest no vam fer res de turisme, no ens cridava gens l’atenció. La major part del temps la vam passar perseguint els dos paquets que ens havien enviat la família, però malauradament només en vam aconseguir rebre un (el més gran). L’altre paquet, em donat ordres a la oficina de correus que el reenviïn cap a Tahiti, on esperem rebre’l sense més entrebancs...
.JPG)
La ciutat de Auckland està vora del oceà però protegit d'ell, així que gaudeix d’un gran port internacional. Té un parell de platges que es poden surfejar, la més important és Piha, que per arribar-hi has de fer una excursió de prop d’una hora amb la furgo. Com veureu a les fotos, el dia que hi vam anar el mar estava desfasat i no vam poder fer surf, així que vam tornar a la city, on vam sopar a un Turc que ens va agradar tant, que vam repetir el dia següent!
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
http://www.youtube.com/watch?v=MjKVNh1kqUg
Sensacions NZ:
Sincerament, ens esperàvem més d’aquest país. Els seus atractius principals que nosaltres creiem que hi trobaríem, han estat destrossats pel propi ésser humà. Per exemple, més de la meitat dels seus boscos han estat talats per dos objectius; per una banda, vendre la fusta resultant de la tala, i per l’altre banda, crear camps de pastura.
Ens va fer molta gràcia uns cartells publicitaris on irònicament deien que cuidéssim els boscos, que sense ells no hi ha vida.
Específicament deia (aprox); Take care our forest, they are bussy saving the world ‘Cuideu els boscos, que ells estan molt ocupats salvant el món’.
Massa irònic! Ja que al llarg de la nostre ruta, ens vam trobar molts cementiris d’arbres com el que us mostrem;
.JPG)
Un altre punt a destacar és el tracte que reps de la gent. Aquí hi ha dues ètnies clarament diferenciades; hi trobes els anglesos i europeus, i per l’altre banda, els maoris.
Els neozelandesos majoritàriament son tancats i freds, mentre que els maoris, són més oberts i ‘passotes', tot i que encara la seva culturització està en un nivell inferior a la occidental.
Potser si no vinguéssim d’Austràlia no haguéssim notat aquesta diferència abismal entre l’acolliment rebut pels neozelandesos i els australians, realment els australians són molt amigables i oberts, fins i tot, et sorprèn gratament.
També comentar que l’obesitat entre la població és bastant preocupant, degut al gran consum de menjar ràpid ‘fast food’ i els innumerables McDonal’s, estan a cada cantonada, contribuint a ¬¬fomentar les dietes poc equilibrades.
Viatjar amb furgo per NZ ens ha donat més problemes dels que esperàvem (amb això també es diferencia molt amb Austràlia). Aquí no està ben vist viure en una furgo, i encara menys si ho fas fora d’un càmping, tot i això fer la ruta amb furgo és molt aconsellable per la llibertat que et dóna. I més tenint en compte, que de tots els càmpings que hi vam fer nit, només en vam pagar un, ja que és tant fàcil entrar-ne com sortir-ne.
Referent al surf... no és un destí idíl•lic, tant per la baixa temperatura de l’aigua com pels baixos períodes de les onades, degut a que NZ es troba molt a prop del pol sud a on es formen les grans borrasques, contribuint al curt recorregut de les onades. Això no vol dir, que no hi hagi surf i que no hi hagin bones onades.
I com sempre, intentarem, posar a l’última entrada de cada país una foto de la matricula del vehicle utilitzat;
Finalment aquesta entrada l’hem publicat des de Tahiti, on hi acabem d’arribar... això promet, i ja tenim unes bones historietes per explicar... Fins a la propera amics!
