El moment va arribar, i amb ell va arribar el trànsit, els immensos edificis, la gent estressada mentre miren el rellotge impacients, cotxes, pol·lució... i que més us em d’explicar del que comporta una gran ciutat... Doncs sí, ja em arribat a Sydney.
La idea que es ven de Sydney, de gran ciutat, boniques platges, gent guapa i fent esport tot el dia, i gaudint de la natura etc. Creiem que no és real del tot, és una mega urbe més que Barcelona.
Una mica d’història; Sydney és la ciutat més antiga i de major tamany d’Austràlia, però no és la Capital del país. Fundada al 1788 com assentament per convictes europeus. El clima és molt semblant a Catalunya, i l’àrea metropolitana similar a Barcelona; barris ‘pijos’ encadenats a barris de classe mitja i baixa, platges, àrees verdes...
Primer, la veritat és que ens vam estressar nosaltres també... i el primer dia poca cosa vam fer...entre situar-nos entre els milers de carrers, revisar en les guies turístiques les activitats que es podien fer i buscar un bon lloc per dormir, ja se’ns va passar el dia... Però la veritat és que vam trobar un molt bon lloc per dormir a la incòmode furgo, vam trobar un barri que s’elevava a d’alt d’una muntanya, i en un carrer on hi havia una parcel·la buida (no hi havia cap casa construïda) vam poder apalancar la furgo i ‘gaudir’ de les vistes de la gran cuitat, que us mostrem a continuació (diem gaudir entre cometes, perquè preferim les vistes salvatges i naturals que les dels avariciosos edificis).
Bondi Beach és la platja per excel·lència de la city, fins i tot un programa de TV sobre salvament es roda aquí, i que nosaltres vam poder presenciar en repetides ocasions (esperem sortir de rerefons), ja que la gent te tendència a ofegar-se, no sabem si per sortir a la tele o per ser rescatats per un dels socorristes.
La part nord gaudeix de platges menys massificades i més maques, com Manly Beach, Avalon,... i a la part sud, hi trobem els barris més conflictius amb platges com Cronulla i Maroubra.
Com dèiem d’activitats n’hi ha moltes per fer, però la majoria d’elles valen massa diners o no són gaire interessants... Nosaltres vam fer el que us expliquem a continuació (a part de fer surf a Bondi, com no); Vam poder gaudir d’un passeig pels tranquils Jardins Botànics (Botanic Garden) i residència d’una gran comunitat de vampirs, ai no! Ratpenats gegants. El que més ens va agradar va ser un arbre molt conegut per nosaltres, autòcton de les Illes Canàries, el gran Drago.
Seguint la ruta mentre anava caient la nit, ens vam topar amb la mítica ‘Opera House’, al mig de la bahia la qual separa la part nord i sud de la ciutat, que es comuniquen amb l’espectacular pont ‘Harbour Bridge’ que tant s’estimen els australians (construït al 1930, tardant 60 anys en saldar el deute de la seva construcció) i, els il·luminats edificis circumdants. Per tenir una millor perspectiva de la bahia i la city vam anar caminant pel pont; la veritat es que esta molt elevat i hi ha una bona vista a la vegada que impressiona (també és pot escalar el pont fins arribar al punt màxim d’alçada, sent molt bona activitat per fer, però no tant bona per la nostre butxaca...).
I per finalitzar el recorregut i ‘empapar-nos’ una mica amb adrenalina vam anar al ‘Luna Parc’, un antic parc d’atraccions situat a la vora de la bahia. El parc té un caire misteriós i a la vegada autèntic, amb poques atraccions però molt ben aconseguides a nivell d’ambientació, i és que es va construir als voltants del 1920. Com sempre... les atraccions no tenien res d’econòmiques així que només en vam escollir una, la que semblava més diabòlica! I vam aconseguir 2 voltes a preu d’una! La que us mostrem al final.
Bé...recordeu...a VOLTAR! I FORÇA BARÇA!!! El Mourinho patirà!
Una abraçada des de terres australianes, que ja ens queda poc per canviar de país! Ja en tenim ganes.
