La Nostra Volta [Surfing 'n' Riding the World]: CHILE: El Sur de Xile! Volcà Choshuenco, Mehuin, Quidico, La Rinconada, Pullay i Llico #13.2

En aquesta entrada agrupem el Volcà Choshuenco i diversos indrets costaners sota el nom ‘el Sud de Xile’. Teníem ganes de surf, moltes ganes de surf ja que a la illa de Chiloé no vam tenir sort amb les onades, però abans de dirigir-nos a la costa, vam anar a visitar la glacera del Volcà on esperàvem poder esquiar en plena temporada d'estiu.

La història d'esquiar a l'estiu s'explica ràpid... No vam poder! Resulta que l'hivern precedent ha sigut molt dolent provocant que no fos segur esquiar a la glacera per perill de caure avall en alguna de les esquerdes. Però, vam poder gaudir d'una agradable caminada pel frondós bosc situat a les faldes del volcà i com us mostrem al vídeo, ens vam divertir amb uns bons salts al riu! Sense més us deixem el vídeo i les fotos, llavors continuarem parlant del surf a la costa sud xilena.

El fred es feia notar però la temperatura va anar canviant des de Mehuin fins a Llico, ja que prop de 800 kms els separa, com podeu veure al vídeo, a les primeres sessions a l'aigua havíem de portar gorra, escarpins i guants... ai quin fred! Per sort la temperatura ambient durant el dia era més agradable, refrescava al vespre i quan estaves en remull.

Ver mapa más grande

A tots els indrets vam estar molt tranquils, tant a l'aigua com a fora. L'activitat econòmica de la majoria dels pobles era la pesca, així que com us podeu imaginar ens vam fer un far de menjar peix, i gairebé sempre, salmó.

L'indret a on vam passar més temps va ser a Quidico, degut a el perfecte tàndem entre l'indret i l'onada! Era el paradís! I a sobre estàvem sols a l'aigua, menys un parell de sessions que hi havia 2 surfers més a l'aigua, ningú més! Ah! excepte les nostres amigues foques que molt sovint ens venien a visitar. Com podeu veure, estava ple de pescadors i vora de la platja un seguit de xiringuitos que que servien menjar xilè de tot tipus; empanades de marisc, de formatge, completos, tortillas, sopapillas,.. i 'papas', moltes 'papas'! Aquí vam començar a descobrir la cuina xilena de carrer i el seu cost real.

L'onada era agradable i més aviat fofa tot i que hi havia seccions que havies de corre si la volies surfejar tota. Els primers dies va entrar un bona mida, i vam sortir de l'aigua ben contents. El fet que l'onada fos polivalent ens permetia entrar tant amb la taula curta com amb el longboard.

Els dies van anar passant, entre onades, nous indrets solitaris i menjars típics xilens que la veritat, no és que siguin molt saludables... Us deixem amb algunes fotos més... Esperem que tant el vídeo com les fotos us agradin!

Mehuín